dilluns, 5 de juliol del 2010

TRENCAONES


(Seguint a deomises amb la Mar)

Sovint em costa mesurar
la duresa de les paraules
i faig mal sense voler
en deixar anar reflexions que semblen implacables.

Potser algú necessitaria una mena d’escullera
on poguessin trencar les meves ones
les més braves convertint-se en escuma
les més suaus com un salat toc de ploma.

Perdoneu-me tots plegats
perquè aquesta Mar que tinc a dins
a vegades es desboca
i esquitxa on no voldria pas mullar.

3 comentaris:

  1. Em demano la resposta (i disculpes per la pólvora massa carregada)


    d.

    ResponElimina
  2. Ho veieu? ja deia jo que els ràpids sempre seran ràpids... :)

    Em sap greu però us he de tornar a deixar... fins al vespre!

    ResponElimina
  3. No em sembla que se t'hagi desmesurat cap paraula... :)

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons