(Seguint a deomises amb la Mar)
Sovint em costa mesurar
la duresa de les paraules
i faig mal sense voler
en deixar anar reflexions que semblen implacables.
la duresa de les paraules
i faig mal sense voler
en deixar anar reflexions que semblen implacables.
Potser algú necessitaria una mena d’escullera
on poguessin trencar les meves ones
les més braves convertint-se en escuma
les més suaus com un salat toc de ploma.
Perdoneu-me tots plegats
perquè aquesta Mar que tinc a dins
a vegades es desboca
i esquitxa on no voldria pas mullar.
Em demano la resposta (i disculpes per la pólvora massa carregada)
ResponEliminad.
Ho veieu? ja deia jo que els ràpids sempre seran ràpids... :)
ResponEliminaEm sap greu però us he de tornar a deixar... fins al vespre!
No em sembla que se t'hagi desmesurat cap paraula... :)
ResponElimina