aquesta mar que porto dinsfa trencalls en hores feres
esmicola còdols a força de temps
redreça i poleix espadats vells
aquesta mar que porto dins
s'esbrava en temps de fúries
passades les tempestes,
aquesta mar que porto dins
carrega les ones amb restes menudes
i, mandrosament, amoroseix el to,
amanyaga dolça la sorra blanca
acull el teu cos
aquesta mar esdevé un bressol
on totes les tristeses seran ja un somni
Agafo còdols!
ResponEliminad.
Aquesta mar que portes dins és el teu viatge, la sal que conserva el que ha de conservar... Quan vingui tempesta recull les veles, i espera la calma... Passeja per la sorra ran de mar, deixa que t'abraci la brisa...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Aquesta mar que ens envies... ens agrada molt, zel! Una abraçada!
ResponElimina