Acompanyant a deomises.
Entranyes la fecunditat
del meu interior i m’abraces
i ens enlairem fins
la celístia dels estels...
I en els teus llavis
hi cerco l’accent
que sempre falta...
onatge
Era fàcil d'endevinar què manllevaria del teu poema, onatge. Aquesta esdrúixola em mirava... ;)d.
Si tot el que ens mira i ens agrada ho poguéssim manllevar...Salut.onatge
Era fàcil d'endevinar què manllevaria del teu poema, onatge. Aquesta esdrúixola em mirava... ;)
ResponEliminad.
Si tot el que ens mira i ens agrada ho poguéssim manllevar...
ResponEliminaSalut.
onatge