MALGRAT TOT

El nostre amor clandestí
és com la flor de neu,
que resisteix i floreix
malgrat els forts temporals,
soferts pel fet de viure al ras.

La saba als turmells

Ets honorable, i arbre.

em puges la saba als turmells,
m'obres amb llum
i em fulleges els ulls.

No puc més. Demana'm

el sotabosc                             dels sospirs

o els pins                             del vesc.

Arbra'm tota. O no em facis rels. 

Homenatge blocaire a l'Olga Xirinacs

Aquest blog, col·lectivament poètic s'afegeix avui dia 11 de maig a la celebració del 80è aniversari de l'Olga Xirinacs.

MOLTÍSSIMES FELICITATS, OLGA!!!!
de part de tots els poetes itinerants...

Essent un blog de poesia, hi posarem una poesia de l'Olga, del recull Llavis que dansen.

Meditació quan l'estiu comença

"El teu cant , diví poeta, és per a mi com per

als fatigats dormir sobre la gespa."

VIRGILI

Bucòlica V

No és mort encara el temps de les cireres

ni el de les dames amb la rosa al pit;

l'estol de corbs traspassa les fronteres

i la llum, fastuosa, els ha vestit.

Les roses llanguiran a les voreres,

la fruita caurà a terra sense crits,

l'ocell perdrà el seu vol entre fogueres

i les paraules se'm fondran als dits.

Llueixo als ulls

No vull perdre ni un segon de l'honor d'estimar-nos.

Faci sol o faci pluja, amb huracà o amb calma,

en mig del silenci o embolcallats de mots i de versos.
En la distància o en la  més íntima proximitat.

Deixar d'estimar és llençar la vida a grapats.
No hi ha més gran deshonor, que llençar la vida.
Llueixo als ulls, tot l'honor d'estimar-vos.

Com una estrella

La major glòria i el més gran honor

és l’amor que sento.

Com una estrella ho porto escrit al front.

Si del pensament esborrés el meu amat,

vergonya i deshonor

càstig serien a la meva infidelitat.

Com la boira ...

L'amic i l'amat

s'estimen, sense adonar-se

que en fer-ho s'honoren.

No es demanen res més.

Sobre honor i deshonor

I es digué l'Amic, immers en ses cogitacions:
Quin és l'honor major per a un hom
si no és amar i honorar l'Amat?
Només el desamor i l'oblit
ens porten deshonor.

Demanaren a l'amic en què està honrament. Respòs que en entendre e amar son amat. E demanaren-li en què està deshonor. Respòs que en oblidar, desamar son amat.

ES DESFEIA, L'AMIC

Es desfeia, l'amic, en una mar de llàgrimes,
per l'amat ingrat, que distant se'l mirava,
mentre el foll al seu costat,
de riure-se'n no se n'estava.

-Em dol el poc amor- deia l'amic amb plor silent-
més no em dolen les rialles,
car tots coneixem prou a qui per manca de seny
no troba mai cap amada.

PLUJA D'ABRIL

Plorar l'enyor del bes
sota la pluja d'abril,
que ens feia viure
l'instant infinit.

Plorar el desig d'amor
sota la lluna plena,
que ens feia sentir
un futur il·limitat.

Plorar aquest amor fos
mirant el cel plujós,
que carregat de vida
m'eixuga les llàgrimes.

Llàgrimes

                            

No em torba  pas

mostrar les meves llàgrimes,

que ploro per amor.

És l’únic que puc oferir

a qui tant  he estimat.

Comprendrà el meu dolor

qui com jo estimi.

El que el meu plor no entengui

més digne és  de compasió que jo.

No és cap vergonya

No m'avergonyeixo

de les llàgrimes vessades

pels amors perduts.

És trist perdre l'amor,

tothom ho sap.

La reciprocitat és joia.

La indiferència és tristor.

Els ulls vessen amor

Roger van der Weyden

Per què amagues al món les llàgrimes

antigues que afloren sens atur als teus ulls?

Pensa que no és vergonya estimar fora mida

sinó ocultar les arts que empra l’Amat

per mantenir tothora les amors de l’Amic

i els compliments car ell no sap amar.

Amic e amat

- Digues, foll: has vergonya de les gents con te veen plorar per ton amat?  Respòs que vergonya sens pecat és per defalliment d'amor qui no sap amar.

Ramon Llull

M'ABRACES AMIGA

M'abraces, amiga,
i el neguit que de tu m'allunyava,
just es fon
i la fredor d'aquest hivernàs silent,
se'n va amb un estol de pinsans,
que fan via cap al nord.

L’ABRAÇADA

Com si fos una descàrrega,

arriba l'abraçada de l'Amat,

intensa com llum d'estiu.

S'endinsa com silent nit,

xopant-me com pluja d'abril,

tan encesa com el desig.

L'abraç del meu amat

Em plau veure a l’amat amb roba d’or,

com el sol lluu, i al dit porta un anell

amb un robi com la sang de vermell.

M’ofrena els seus braços i és l’amor

que jo sento per ell el meu tresor:

el seu bes és dolç com la bresca i la mel,

la seu veu un parrupeig de colom,

el seu mirar fulgent com un estel.

                                                               No hi ha amant més delitós que ell.

Absència

Fes-te present, amat,
que l'amiga ja beu dels teus mots,
i es deleix dels teus rínxols a les mans,
i et vol l'abraçada més llarga
i sentir el frec de la galta amb la galta,
mentre cerqueu, lentament, el bes.
El bes que només s'acaba 
si pot tornar a començar.