GRONXADOR DE PARAULES

Galopant els somnis
sense despertar del tot,
un tast de silenci poètic.

Paraula sola

Anna Soldevila 

Va al galop,
entre silencis acotxada,
la paraula màgica
que el pont de nit
gojós travessa. 

Ciutat enllà,
entre boiroses flames,
de tu a tu,
com carícia albada,
una paraula sola
victoriosa es dreça. 

TROBAR-TE

En el silenci de la nit t'aniré a trobar
travessaré, pam a pam, les carícies perdudes
d'aquests carrers que oloren a tu.



A les fosques, escoltaré la teva veu
xiuxiuejant-me paraules dolces
i em sentiré, novament, estimada.

Tornada

Tornaré les vegades que calgui,
perquè t'adonis que mai he marxat,
perquè retrobis en cada paraula,
sons amorosos d'un temps silenciat.

Passejaràs pels carrers dels meus somnis,
on cada nit t'he vingut a trobar,
i et parlaré amb mots nous, de nous dies,
i sentiré que res no ha canviat.

Jo tastaré poc a poc els teus versos,
un fil de mel sobre uns llavis pacients,
i sabré viure el que tu vulguis donar-me,
i em quedaré trossets de sentiments.

BARCA...

Pel riu del desig

navega la barca,

llavis en el refuig de l’aigua

besant el blau del cel...

Inquisidors resen

el contacte sublim...

La vela de la cabellera

al vent canta al·leluies

que el cos li transmet...

La barca fa camí

com pètals de fruit obert.

ANTON.- T.E.- 2-6-15 

Si s'aquieta

dolçor à deux

Cavo el vermell

dins de la boca.

Et voldria fera

i sospito

que si s'aquieta

el roig del foc

s'hi abocarà.

Vine. 
Prem el pètal

d'aquest color

que pinta llavis 

benvolguts. 

Colors prohibits

Han prohibit els colors,
però el teu sospir
du endins el vermell
més encès dels pètals.

Sospir

Brolla del silenci
de la pell colrada
per l'alenada d'uns dits
que ressegueixen rierols
de saliva brillant
tot el llarg dels colors
- que alguns diuen prohibits -
que amb delicada dolcesa
donen volum i forma
a aquest cos
que m'ha acollit,
sempre,
amb tendresa.

Música: Forbidden Colors, Ryuichi Sakamoto / Disc: Merry Christmas Mr. Lawrence

si tenim un t'estim

tenim pinzells i espàtules,
quatre teles en blanc,
una barreja acolorida
de memòria i amnèsia,
camins que fan pujada
i kilòmetres a les cames

tots grimparem la paraula
que en un sospir s'escriu

.

Pintarem paisatges

allunyant als niguls.

Verds prats, grans arbres,

blaus intensos... I tornaran

tendres els teus ulls de cel,

dolços somriures als llavis

i en un sospir

                                   un t'estim.

Creixen núvols

Els rius corren vers els cims

on hi ha les nostres arrels.

En el reflex dels teus ulls

veig què és el que et fa plorar.

I creixen núvols al meu cor.

Capgirades

Les valls grimpen a les muntanyes
els rius corren amunt envers els cims
la natura es revolta i clou el puny i l'alça
la falç a la  mà i  un falciot volant ....

La pluja plou capgirada, de terra al cel
els núvols es posen suaument ,en els carrers
el sol il·lumina els soterranis de l'ombra
 l'odi es vesteix amb una essa , sodi només ...
Els metges recomanen amor als  hipertensos 

El dies festius són set a la setmana , fan goig !
cada dia nou una nova festa sota la lluna encesa
cada nit un sol amable canta en clau de fa sol
les valls grimpen a les muntanyes.

Capgirem els caps i girem les coses de cantó
tot el que és abaix amunt i el  de dalt a sota
els rocs es fan cors tendres i les pedres cotó pur
els rius corren amunt envers els cims....

Pujaràs a la meva barca?

Pujaràs a la meva barca?
Mira, he estès la xarxa
                                    i si els peixos
passen entre els forats,
la llum circula sense frecs
per les seves trenes.
Són com lleus carícies
que corren fulgurants
fins a fosques veles.

Mira, he atrapat el blau
                                     i el cel
es gronxa al mirall del mar,
i el sol és una crin rabent
a les crestes de l'onada.

Pujaràs sobre el seu llom?
Mira, els galops desbocats
                                         dels cavalls
es vessen damunt els camps,
els horts, els deserts, les valls,
grimpen a les muntanyes
i deixen un rastre de foc
a les artèries de la terra.
         

Pensar-te

Pensar-te.
En cada somni blau de barca llunyana.
Bransoleig suau, d'anada i tornada,
en el límit del sorral i l'aiguamarina.
A l'horitzó, visible, la teva carícia.

Pensaments

M'agraden els pensaments
d'anada i tornada
embolcallats de mots o de versos.

M'agrada que en mig 
de la remor lleu de la nit
hi hagin passes de paraules.

M'agrada saber 
de cada somni que et volta
de cada desig que empeny.

De les carícies oblidades
i d'aquelles que mai no ens hem fet.
Pensar-les i dir-les 
com fils que uneixen 
qualsevol distància.

Una nova Roda poètica pel mes de juny

Avui, amb la trobada dels Roda al món i torna al blog... hem decidit de fer una Roda poètica aquest més de juny, de l'1 al 30.

Recordeu que participar-hi és molt senzill.

1.-  Agafar una paraula, un vers o una idea del poema anterior per a fer-ne un de nou.
2.-  No hi ha cap ordre preestablert. Tothom pot participar quan li vingui de gust.
3.-  Els que ja sou autors del blog, endavant!
4.-  Si algú vol ser-hi i encara no hi és,  que m'ho demani als comentaris i si em deixa una adreça li envio la invitació.

Aneu escalfant motors,  que el dia 1 comença!!!  Fins aviat

Silenci : Et llegeixo

Roda roda.

Roda el món.

El món de la paraula

t'espera.

Poema,

narració,

pinzellada.

La sensació i el sentiment

tenen on expressar-se.

Un grup d'amics de lletres

fan cap a una trobada.

Roda roda.

Roda el món

i torna al bloc.

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... aquarel·la

QUE EL QUE ENS ESPERA ENS SIGUI PROPICI A TOTS.

UNA ABRAÇADA QUE OMPLI AQUEST ACABAR I COMENÇAR.

ANTON.- T.E.

..............

QUAN FINEIX L’ANY.- SENTÈNCIES 2

El negoci ens enjulla amb celebracions...

Intercanviem el nostre goig pel seu profit.

.........

No deixem caure la crossa de l’Amistat...

Quants nàufrags ha salvat... Qui sap si nosaltres.

..........

Les dotze campanades ens senyalen la continuïtat

i empenta a seguir dels nostres nous instants de viure.

..........

Callem, que es prepara el naixement

D’una època nova, mai vista...

Això se’ns vol inculcar amb desmesura

- els profetes ho saben del cert -.

.......

Perspicaços, el que no ens manifesten volem saber.

Intricant descobreixo el gran secret...

I quan el se, no és secret i tant em fa...

I em sap greu haver perdut el temps i dinerons...

Avui canviem d’any. Ho sabíem ?

Ho porta el nou calendari...

I tot pot continuar paregudament igual...

Si, menjarem raïm que ennuega,

i beurem cava, pixum de cep...

que es paga de la butxaca per que d’altres cobrin.

I desprès a fer nones per que ara ve any propici

a què ? Ja ho sabrem... Cosa de profecies.

Per ara és un secret que guarden les hores vinents

que ens ho descobriran a molletes de pa

BON ANY NOU per a tothom vull...

Com que us ho he dit ja no és secret.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 31-12-14

  

Joana... eterna primavera !!!

                                                     Joana,  en un temps breu,

                                                     T'hem recordat,  t'hem gaudit, t'hem llegit...

                                                     Ens has transmés sentiments que ens colpegen el pit,

                                                     tornant a nosaltres de manera més palesa

                                                     amb l'art etern de la paraula escrita

                                                     al deixar-nos la magnífica collita

                                                     que has conreat lligant mot, rere mot,

                                                     on flairar l'aroma  d'aquest esperit tan teu...

                                                     No és que ara t'oblidem dient-te adéu.

                                                     Segueixes sent molt nostra, molt propera.

                                                     Sempre seràs eterna primavera

                                                     on trobar aquella llum que encengui el cor

                                                     i ens deixi el regust de la dolçor

                                                     dels teus poemes, parlats en nostra llengua...!!!

Harmonioses esferes

 Abans que s’acabi aquest

desembre, et descobreixo

entre les puntes dels dits,

com una utopia que emergeix

d’harmonioses esferes.

El làdanum dels teus versos

s’estén  al lleuger full de paper

rugós en què et recordo,

i sona la música en contemplar-te,

on no hi ha més que silenci.