M' ESQUITXARAS AMB TA MIRADA de l'Anton.

procedència, Fotoerase. Autor José Ramon

11 – 6 – 09
M’esquitxaràs amb ta mirada,
els teus mots seran òsculs del cos.

L’alegria de trobar-te altra vegada
unirà ànimes en un sol conc...

Ara, les paraules unides callen,
dins els silencis es barallen
abraçant-se als petons.

Pregària, per Assumpta

En el silenci
de la matinada prego...
en el matí
hi penso i també prego...
a la tarda
en uns instants jo prego...
i, en un petit poema que no rima
però que vola cap amunt,
també ho faig,
també prego...
Si m'ho demanes,
jo prego...

Mirades per barbollaire

I amb la llum
del dring dels esguards,
brollem.

Oferint les millors aromes.

Com llavis calents
en la primera claror
del silenci de la matinada.

Teixim de la Carme

Foto de la Montse

Teixim enfilalls de lletres

com lligams amb cintes de colors

ben trenades,

com un gest que recull

paraules perdudes

com un so que vibra

i fa dringar les mirades.

I amb l'aigua... de Joana

I amb l'aigua esbandirem

les busques que ens entelen l'ànima.

Veurem esquitxos lluents impregnant la pell

Amb tatuatges d'or grabarem el nom i

teixirem enfilalls de lletres

per no oblidar que hi ha llum enmig del silenci...

Mirada per Josepmanel

No sé què he vist al profund dels teus ulls
que ara camine, esmaperdut,
com si hagués fregat el cel

amb la punta dels meus somnis.

Senderes sense tanques de Fanal Blau

Tornarem a caminar de nou
per les senderes sense tanques,
sense les durícies del rovell
que haurà marxat
quan ens poguem afonar dins l'aigua.

HE PERCEBUT LA CADENA... de l'Anton

foto de josé ramón de fotoerase

10 – 6 – 09
He percebut la cadena al coll,
he copsat la cadena al braç,
m’han enxarpat la cadena al peu,
m’han embornat la cadena a la boca
les cadenes em retallen la vida...

He esparpillat , he desfet les baules
i les he espargit, escampat...
Ara son anells lliures pels dits...

He espolsat, he desponcellat les mans,
ara son al terra... les baules.
M’he tret el pes, el lligam de ferro
que no em deixava ser lliure.
................
Les baules son anells,
s’han transformat en ma vida.
Ara son pau, amor, llibertat...
Esforç, concòrdia, voluntat...,
Ajut, sacrifici,... germandat....,
Tinc existència beneïda.

Salta - Carme

Salta amb totes les teves forces,

que arribarem al núvol.


Endinsant-nos

en la humitat d'un núvol dolç

ple de besos i de mots.

I dibuixar l'instant

amb la punta dels dits.

CONFIA AMB MI per Anna

Així doncs trenquem cadenes,

acluca ben fort els ulls

i agafa’t de la meva mà,

confia amb mi.

Ajupat i salta amb totes les teves forces,

i ens enlairarem tant amunt,

que no ens caldran sabates.

Quan les teves parpelles,

s’obrin poc a poc,

iniciarem la dansa més dolça

i els núvols ens faran pessigolles.

i jo... (zel)

he plorat amb molts somirures
m’he enmirallat en tels de tristor
he eixugat llàgrimes amb moixaines
i amb bofetades he vist créixer el meu amor
però avui contradiré els meus principis
que no n’hi ha prou amb amor sense eines,
ni amb somriures sense plors
la vida és un joc de cadenes per trencar
i de baules per muntar-ne
i jo no sóc mestra d’equilibris…

Nocturn - Carme

Si em sento segura, avui

potser sigui només

perquè mai no dono res per cert,

perquè sé que la seguretat és un engany,

perquè veig que cada objecte té moltes cares

i cada instant milers de punts de vista.


Perquè tots som tan iguals.

Perquè tots som tant diferents.


Si algun cop puc mirar sense parpellejar

és només mantenint els dubtes ben endins

és aprenent, escoltant i acaronant,

és buscant un i altre cop cada camí,

és pensant a poc a poc,

com construir cada gest i cada mot,

sense que puguin ensorrar-se impensadament.



Si puc seguir en el meu lloc i amb la mateixa mirada...

malgrat que he recollit massa tristors

malgrat que he vessat i també besat algunes llàgrimes

malgrat que he acompanyat molts mals camins

deu ser només

perquè he estimat i estimaré tants de somriures.

EN EL MIRALL... Anton

8 – 6 – 09
En el mirall penjat
ets el contrallum
deliciós, esperat.

Dins,...
miren els teus ulls
plens d'alegria,
de desig,
d'assentiment

I no parpelleges.
et sents segura
en el teu lloc,
en ta mirada.

Em giro
... i em vols.

--
Enviat per rebaixes a Personatges itinerants. el 6/08/2009 12:31:00 PM

UDOL, de Cèlia

(fotografia extreta de:www.amorosweb.com/links/rellotges_sol.jpg)

Quan l'udol
no et deixa fugir
perquè no hi ha prou sol

color
dolçor
tendresa
calor

per compartir,
és perquè la nit es filtra imperceptible
dins la pell
com una espiral cap a les estrelles.

L'Univers donarà voltes
fins que un nou llop

-prou salvatge-

llepi les ferides
i guareixi nítidament
el temps que t'acompanya.

Ja no puc de Joan Estruch

M’ofereixes un món més ric

una vida més plena

i ho dius mirant-te el melic.



Udols de llop

que sovint es disfressa

amb rostre de convicció.



Ja no et dono cap vot

són falses les teves promeses

doncs quan pots, mossegues.



Votaré pel color blanc

que s’escau en la innocència.

Sóc un contrallum - Carme

Sóc un contrallum

violeta, que es va enfosquint,

poc a poc

en aquell capvespre d'estiu.

Un contrallum

dels moments imaginats

possibles, però inexistents,

d'un món més ric,

d'una vida més plena.

Sóc contrallum, per Assumpta

Sóc un misteri.
Qui sap si sóc feliç
o si estic trista...
si tremolo de por
o ploro d’alegria.

Sóc contrallum...
el sol juga amb els núvols.
Res no es pot veure.

I dius...de Fanal Blau

I dius que tremola
d'alegria?
...
De gaudi, també.

somni fosc (zel)

un cel reflexat en un blau quasi mort,
mentre guspires de llum llunyana
anuncien que més enllà hi ha qui viu una altra vida
però tu ets als aiguamolls dels arrossars
arrossegant els peus xops i els ulls perduts,
sabent que només vius als somnis d’aquell que t’espera...
desig de despertar a l’albada,
obrir els ulls i respirar glops d’aire fresc
i que aquell somni sigui la teva nova vida

EL DESIG de l'Anton

El desig presumit avança,.
la mirada obre l’assut
i l’instint no calla
i allotja el préssec
amb els dits.

La carícia és la joia a boca,
el contacte refrega el goig.
I el neguit omple la casa
i tot rememora l’exaltació
del dolç instant.

El joiell es posseïble...!!!
Fullam d’ornaments apartats
el suprem moment s’atrapa.
La ment al límit
té en sí el seu instant
i el cos tremola d’alegria
amb el desig aposentat.
...........................

Es pot somniar en el somni
fent veritat el que és irreal?