diumenge, 7 d’octubre del 2012
Aquell dia
Aquell dia vaig trobar
poetes de molta alçada
que anaven desgranant
reflexions curosament emocionades
amb mots estampats a la pantalla.
Cap paraula innecessària
a tanta subtil saviesa poemada
que s'incorporava serenament
a un tren inquiet mogut
per la immediatesa estructurada....
L'AMISTAT... acrílic
Anton, amic...
Com un coixinet d’agulles
farcit de tresors punxants
així el meu cor va fent via
enmig de records sagnants
que de la sang en surt vida
i amor de cada ferida...
Som viatgers cavalcant
que amb delit cerquem sortida
d’aquest present angoixant...
La pena serà l’abric
l’univers la nostra via
i tu sempre al costat, amic...
(seguint Glòria, per l'Anton)
Etiquetes de comentaris:
Itineràncies de Tardor,
Octubre 2012,
Zel
enteniment
Deixa el baf.
Retorna'm el cos.
Sargeix la paraula.
Si queda enyor,
que sigui per a les engrunes.
O per a les cesures
del vers ja pronunciat.
Desvesteixo la pena
a ca la modista.
Retorna'm el cos.
Sargeix la paraula.
Si queda enyor,
que sigui per a les engrunes.
O per a les cesures
del vers ja pronunciat.
Desvesteixo la pena
a ca la modista.
ENYOR
Entre les flors de cotó
d'un paisatge arborescent
amago, com un tresor,
un dolor que encara és
meu.
Amago un cor esberlat
com la magrana madura
i el pensament crivellat,
com un coixinet
d'agulles.
Gelosa,
guardo el meu neguit
dins d'un llibre de
poemes.
Em fa por
que si l'arrenco d'aquí
no em quedi res. Ni la
pena
Glòria
Glòria
seguint a Galionar
Finestres a l'univers
Finestres a l'univers,
finestres d'una biblioteca immensa
que abruptes incògnites dirimeix...
Obrim els cortinatges,
que entri el sol del esdevenir
i que cada bri de pols que balla
al cor de cada raig
ens transporti al paradís!
seguint Zel
dissabte, 6 d’octubre del 2012
Altair
d’aquest món, obscur i cruel
i malgrat tot sempre esguardo
-ulls ben badats-, el cel...
Bado els ulls, els esbatano,
finestres a l’univers
el meu cor i l’esperança
em guarden l’esperit despert
que sé que ha d’arribar el dia
que puguem dir –fora! via!-
i encetem sense recança
un camí de llum, amb pas ferm.
Miro el cel, tants ulls amics,
veig els de l'àguila blanca
m'enlluerna Altair...
Miro el cel, tants ulls amics,
veig els de l'àguila blanca
m'enlluerna Altair...
(Zel, seguint Galionar)
Cant d'enyorança
Voldria
saber compondre’t
el més
bonic cant del món
que, mot a
mot, fos la baula
que
m’enllacés al teu cor,
i forgés
entre els teus somnis
joia
eterna, mon amor.
Perduts en
la nit, els greuges,
transmutats
en pols d’estels,
seran
perseides fugaces,
llàgrimes
de Sant Llorenç.
Un estol de
mil carícies
volaran
pels teus cabells;
s’hi
estaran fins a trenc d’alba
perquè
tinguis sons molt bells.
Ni el mar,
que s’abriva amb fúria
ni el vent,
que entre valls es perd
no en saben
prou, de contar-te
ma tristesa
i mon anhel.
Sé que poc
cal esperar-ne
d’aquest
món, obscur i cruel;
mes, si no
puc retrobar-te
morir
prest, que serà bell…!
Galionar,
seguint Joan Guasch i Fanal Blau
A un estel gegant
A un estel gegant
li ha caigut un terròs de sal esmicolat,
que vol escriure't.
Amb la humitat de la nit,
regalima enyor,
i sua llàgrimes.
Mentretant, la lluna -burleta- li pica l'ullet.
divendres, 5 d’octubre del 2012
A la velocitat de la llum
els estels són una pluja torrencial.
La lluna que s'ho mira
esbossa un somriure de sucre.
Alhora, una llàgrima de sal
li llisca per la galta enfebrada.
S'enyora del seu sol
mentre la pluja no cessa
i s'emporta les llàgrimes i l'enyor
a una altra dimensió.
els estels són una pluja torrencial.
La lluna que s'ho mira
esbossa un somriure de sucre.
Alhora, una llàgrima de sal
li llisca per la galta enfebrada.
S'enyora del seu sol
mentre la pluja no cessa
i s'emporta les llàgrimes i l'enyor
a una altra dimensió.
Vora els fogons
Vora els fogons
s'arronsa el gat
i espolsa engrunes.
Flaire de mar,
olor de clòtxines;
al vidre entelat
escrius SAL i COR
i MIRA EL CEL.
És la O marc de la lluna
i els estels semblen pluja...
Tardor
Tardor d'enyor?
NO, olor de boixos
temps de castanyes,
cruixits al foc.
Tertúlies, històries contades,
contes de l'àvia despertant passions
Els xiquets adormint-se a la falda
i vora els fogons.
imatge treta d'internet
Seguint la tardor de la Gloria.
NO, olor de boixos
temps de castanyes,
cruixits al foc.
Tertúlies, històries contades,
contes de l'àvia despertant passions
Els xiquets adormint-se a la falda
i vora els fogons.
imatge treta d'internet
Seguint la tardor de la Gloria.
Etiquetes de comentaris:
Drapaire de mots,
itineràncies poètiques,
Octubre 2012
MEL de TARDOR
PRIMER L'OU ? ... boli ràpit
3.- 5-10-12
Es trobà cinc
vocals.
de dos en dos les ajuntava.
AI !,
i li semblà un fibló
en mig de la carn
del cor
IA !!,
que és el que tinc,
potser la gerra
plena?
....................................
I arribà a cap
davall
de la seva
experiència.
OU...!! Sentia
dir que era
primer OU que... QUÈ ?
Ell ho compartia o no ?
Obrint el temps o cloent-lo.
Se li emmarmità la clepsa
i no en tragué brou.
Si no
fos l’OU,
seria
la gallina ?
Si no
fos...
seria
...?
Insoluble
s’ho veia.
Hi va obrir l’OU
i se’n engolí
rovell i clara...
Primer, ... primer l’OU
i desprès el xirrit de vinassa.
I ho deixà resolt.
PRIMER, L'OU
Són els peus els que menen
la línia de vida,
saltant aragalls,
esquivant troncs tombats.
A força de braços
aixequem la sínia del plor,
la que ens assaona
fins a la humilitat.
Primer, l'ou.
dijous, 4 d’octubre del 2012
Però és la vida la que canvia
i assaona la pols i la fa fèrtil
i fa que arribi el demà lluminós
i fa que els infants innocents somniin
i dormin conhortats per l'abraçada
del futur.
xipollegen menuts
xipollegen peuets dels menuts
fan al fang caminets,
i van bruts
mentre els grans que se’ls miren
rondinen
els infants, innocents, miren l’aigua
i somien
amb maragdes als ulls, fades dolces,
i vestits com teranyines, lluentor,
robes fines...
que al seu màgic somni
ningú els digui no!
el toll és un llac on les goges s’amaguen
amb el do generós de l’eterna saó
que fecunda aquest erm que sovint
és la vida
(Zel seguint Galionar i Carme)
Etiquetes de comentaris:
Itineràncies de Tardor,
Octubre 2012,
Zel
També així la vida...
La façana s’esfondra, es desclou el misteri
-darrera l’aparent fortí no hi ha res-
-darrera l’aparent fortí no hi ha res-
caldrà trobar l’encís de noves vies,
esmolar l’enginy i la il•lusió,
per bastir noves façanes sense guix
-no pot amagar més tèrboles ombres-
per forjar un altre present,
que cada instant és un alè , i de molts
es pot fer real, i fort, i ferm, un vent de crida
per un futur possible...
(Zel, seguint Antón)
Etiquetes de comentaris:
Itineràncies de Tardor,
Octubre 2012,
Zel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons








.jpg)



