Des de les ombres llunyanes dels temps

Torno,
des de les ombres llunyanes  dels  temps,
fins a trobar-te.

Vinc,  
des dels  cingles  oberts,
des dels  congosts més  tancats.
Enfangada  i vençuda.

Reguerols  d'aigua,  lentament
em llepen la pell.
El llot regalimant omple  clots 
i els tolls  reflecteixen misteris
en vibrants  onades circulars.

Hi sóc,  encara
muda  o xerraire
fosca  o clara.
Encara  hi sóc.

(seguint  les  ombres  llunyanes  del temps, de l'Anton  i  eixamplant  una mica  les  metàfores (o no)  cap a  altres  temes)

TOT UN POBLE.... aquarel·la

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel,

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

i els cors complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

tot un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

....................

seguin a la Carme .- TOT UN POBLE...

Des del Pertús a Alcanar

Des  del  Pertús  a Alcanar
(i fins i tot més enllà)

ens  hem enllaçat  mà  en mà.

T'he  vist  a  tu i a  tu també

enjogassat  i rialler.

I tu amb  els  nens

i tu amb  l'avi  més  vell

sobre  cadira  de rodes.

Tot  un poble.

Ens trobem amb entusiasme

segurs que  quan calgui

tornarem a reunir-nos

per  cridar, cantar  i explicar

que  volem ser,  només  ser,  lliures.

T'he pres  la mà  amb  esperança.

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

via d'emocions

he près la teva mà amb esperança

malgrat els núvols de presagis foscos

hem arribat a lloc passant pels nostres boscos

muda, he fet una pregària de lloança

als éssers infinits que miren aquesta nostra terra

i sé que no vull pas la guerra

però si cal lluita hi haurà sang per tornar a pintar bandera

el groc el posaran les flors per fer una altra senyera

(zel, lloança d'un gran dia)

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

11 de setembre del 2013

No ha sortit el sol,
encara.
Tot just es prepara igual que un cargol,
va treient els raigs entre boira i núvol
per clamar amb força el que vol tothom.
Farem la cadena,
lligats de la mà,
donant gran exemple
de bon ciutadà
del que vol el poble,
pau i llibertat.

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

SEGAREM CADENES

Seguint Efreelang

Catalunya nostra!
Volen anorrear-te...
No ho consentirem.
Enllaçant les mans
farem la cadena
que en segarà d'altres!

 

  *

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

reescrivint lluís llach en la gran setmana

Molts junts, hem d’estar molt junts

sense cap espai

que sembli una escletxa

que quan ens mirin de dalt

sàpiguen ben clar

que som terra!

Molt junts, sempre molt més junts

per fugir del jou

que ara ens té sotmesos

i quan serem un estat

saber començar noves vies...

Ben junts, per sempre ben junts

mirant el futur

que tenim tan pròxim

I quan se’ns respecti el nom

sapiguem trobar la justícia!

(seguint Carme i cantant silenciosament Més lluny de Viatge a Ítaca)

Enllaçats els cors

Enllaçats  els  cors,
tornarem el sentit  a cada  mot.
Els  vestirem  de dubtes,
però  els despullarem d'enganys.
Enllaçats  els cors
sota  el sol  o sota  la pluja,
amb seriositat  profunda
o amb  l'alegria encomanadissa.
Serem un sol crit  i una sola veu.
Fins que ens escoltin.

Primaveres enllà

Caminem.
Enllaçats els cors
mans enllaçades
primaveres enllà
per transformar
el present

PRIMAVERES LLIURES

Sota el sol de la tarda
s'escola un raig de llum brillant,
omplint tots els racons d'energia renovada,
que obra una finestra d'esperança
a futures primaveres lliures.

FLORIRAN ESTELS

Seguint Barbollaire

Llavor. Rel i saba nodriran
les noves branques
on, en futures primaveres,
hi floriran els estels
per bastir nostres senyeres!

                        *

SER ROSELLA... aquarel·la

El record que t'esperoni,

no que t'adormi.

Aixeca el front

com la rosella

per enlluernar

a tot l'entorn

com bandera...

El record que t'aconselli

i t'esperoni a ser persona.

Qui pogués ser rosella

cosida amb fil d'or... !!!

Anton.- 6-9-13

novament som un fil

(imatge de google)

El temps no ens serà frontera de res

que hem servat molt bé la pròpia història;

som un país, i ho direm malgrat

la seva deshonesta cridòria

eixida de la goluda panxa del brau

que amb el banyam ja ha fet massa sang....

Tossudament hem teixit el nostre fil,

tots som Ariadna i Teseu.

Aviat, ben d’hora, caurà el minotaure.

(zel, seguint Josep)

Fronteres del Temps

Busques de tu i de mi
guaiten amb binocles l'esper
sense precs d'ésser país.

A frec d'escalfors, mans,
que llavoren trams de groc
entre la conradissa i el fems que put.
Trams assignats, per celebrar la distància
de qualsevol instant subsumit...

Anem-hi, si tot sembla del cert.

Anem-hi, si a peu de port
ens ve a cercar Penèlope
prenyada de pàtria.

Fotografia: "Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní". El vuit de setembre esteu tots convidats...

(Seguint la Pilar...)

L'aparador

Alenada alegre,

De sobte,

Camí de la plaça;

Perderen ritme i mesura les passes 

Que, escadusseres, s'aturaren

Davant de  l’aparador.

En connubi es nuaren

Estels i cor,

A la ratlla de l’horitzó

Cristal•lí,

Curull d’esperança i llibertat.

Als ulls la llum, torno

A fer via,

Cap a la veu que m’hi arriba

Devers l’altra punta del carrer

De Santa Maria.

Exigim!!!!

Recomençament.

Homes i dones

enllaçats,

i una veu que clama,

reclama,

 demana...

 I exigeix,

la llibertat!

(seguint la Carme)

S'alcen les mirades

S'alcen les  mirades
de  cara  a llevant,
que  el ponent  apaga
i la claror  se'n va.
Onegen  els  braços
milers  d'estandarts.
De  llevant,  la llum,
la  renaixença del  dia,
l'esperança  nova.
Recomençament


(seguint  la  Zel)

somnis al vent

Oneja l’estel

cavalca el vent

amb ell van els somnis

d’una terra

d’esquena a ponent...

que de ponent ve la guerra


(seguint Helena)

Sentiment d'alçada

Imatge dins Racó català

Prendre l'estel
per la cua, amunt,
llaços som tots.
Permetre d'onejar
al pis més alt l'estrella.

[Seguint Laura T. Marcel]

Agafar l'estel

Els somnis ens donen la força per a lluitar,
pujem un damunt l'altreper poder arribar a l'estrella,
fem pilars amb la il·lusió de poder-la col·locar en el nostre cel,
el cel del que penjen girnaldes roges i daurades
i que expliquen una història ben fidel
a l'amor a la terra, a la llengua, a la sang,
que dia a dia no s'arronsa en la lluita
d'aconseguir d'una vegada el nostre anhel.


(Seguint M. Roser)

El pilar

Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès: Monument als Castellers

La il•lusió s’enfila.

El sacseix a l’ànima

De l’hora que s’atansa.

Aixoplugada,

Sota l'estel de llum

I quatre raigs de sang,

La força del pilar.

Tot seguint la il·lusió de M. Roser Algué

CANT  D'ESPERANÇA

Llaurarem la terra amb l'arada dels sentiments;

l'adobarem amb la il·lusió dels nostres cors.

Sembrarem les llavors dels nostres somnis

 les regarem amb llàgrimes de joia.

El temps passarà i el sol i el vent,

faran florir les plantes més nostrades.

Un cant, un himne a la bella florida...

 Ens darà els fruits de la llibertat!

M. Roser Algué Vendrells ( seguint totes les petjades que vaig trobant pel camí...)

Rosa i esclat de l'Anton

Arrossegaré la nit plena de petons

com llençol brodat que tapa

la carn rosada d’íntima nuesa.

Boirina serà el llençol que balla

al compàs de mans inquietes

que volen descobrir

la grandesa de la princesa.

Fluirà el neguit

en les muntanyes i plans

i, en la llauraó,

la pollegana buscarà

la fèrtil terra.

......................................................Anton

(seguint la terra  de la Montse)

MANS DECIDIDES

Aquesta terra erma
d'arrels mil·lenàries,
necessita mans decidides,
per fangar-la i ser ferma.

Fangar la terra

Fangar la terra
quan l'estiu s'acaba.
Retrobar les llavors,
tu, jo, nosaltres,
sota els estels
cada matinada.

[seguint Helena Bonals]

I les adobarem d'amor

Imatge dins el bloc Fotos des de la Segarra

Camps agostats,
principis de tardor,
fred ostracisme.
Però joia de viure
per les llavors perdudes.

[seguint la Carme]

Ja nafrats

Ja nafrats,

de tantes llances  que ens malmeten.

Amb el cor estripat,

però  amb l'alegria del coratge

i amb molt  de  seny...

Bastirem arran de terra,

fonamentarem amb  les mans,

plantarem llavors

i les  adobarem d'amor.

D'amor  a la llibertat  i a la terra.

PD:  seguint-vos  a  tots,  amb  l'agraïment  i la felicitat  de tenir-vos  aquí...

Declameu versos

 Miguel Menassa

Perquè naixen dels estels
perquè no hi ha més certesa
perquè no moren
declameu versos sense nafres
o, ja nafrats,
declameu versos.

Pla de vida

Fotografia: "Identitat". Roure de Can Codorniu. Sant Sadurní D'Anoia.

Pla de vida

Talment ho vaig contemplar

i, no era un somni.

Érem molts que anàvem a trobar-les...

Sí amb el cor apoquit, però amb molt de seny,

sense fúries.

Que no es contradigui l'estatge a les mans,

la semblança d'una suor freda.

Filosofar desembala futurs

i, sembla trivial invocar a Llull

fent carena, entorn al desconhort ben serrat

d'aquest arbre filosòfic.

Declameu versos sense nafres,

com els d'aquells que són feliços perquè creuen

i, que no ens enganyin més a l'orella,

que jugar net també pot ser filosofia...

 

Vies i camins

Londres 31 d'Agost 2013   Foto de l'Ara.cat

Inventant camins enllaçats i enllaçades

de mans, rima i prosa i paraules....

plantarem cara als caníbals

plantarem llavors de futur.

Refent, desfent i construint vies

envers la nostra capacitat de decidir

plantarem espigues daurades

plantarem baules de carn.

Caminem junts ,plegats ,diversos

i plurals amb un objectiu semblant

Plantarem somnis reals

plantarem independència. 

Endavant

I ara, enclavats com estem,
ningú ens farà caure.
Dempeus, amb les mans enllaçades,
sentint vibrar el clam a les plantes dels peus.
Bastint arran de terra i amb la mirada clara.

Contra els corsers de la por

Damunt nostre ha caigut tot el pes d’una història

gairebé ens hem cregut que som pocs els heretges

d’una secta cruel d’assassins,  venjatius i maldestres

una nafra enquistada i hereva del mal...

Caiguts a les xarxes de l’etern caçador

cal ser guardians de la pròpia memòria...

i lluitar, mossegar i deixar-hi la carn amb la força del cor.

Acabarà aquest estiu enduent-se les miques

de molts valents amb ses forces minvades.

Enmig la foscor, caníbals corsers ens vigilen...

Ni que sigui plorant, estripem-nos del cor

bocins de llum per bastir una gran torxa

i amb un pas endavant, tots alhora,

cremem ja per sempre botxins i conxorxes,

que segueix empenyent-nos el foc de la sang
i ara sí, ja es hora d'encetar un nou camí,
endavant!

(zel, inici fosc per cercar llum)

Diumenge comencem...

Amb  aquest  logo,  regal de la  Zel,  us  recordo que  la nostra  Via poètica  que  ha de durar  tot el setembre, tindrà  el tret  de sortida  aquest  diumenge  dia  1 de setembre,  de mans  i cor  de la  Zel.

A partir  d'aquest  primer  poema,  ens enllacem,  lliurement,  com  sempre,  quan us  vingui de gust seguir un poema,  el seguiu. 

Fins  molt aviat...  us  recordo  que hi ha  alguns que encara  teniu la invitació  pendent,  o sigui  que no l'heu acceptada.  La  rebeu per  correu  i és  un sol clic.  Després  del clic les  itineràncies  ja són a les  vostres  mans.  I podeu participar-hi  com si fos  el vostre  blog.

Tot el setembre farem també una Via poètica

Convoco  una   Via  Poètica  per  tot el setembre. 
Aquí  mateix,  a les Itineràncies.

Durada:  tot  el setembre
Funcionament:  us  apunteu als  comentaris  i us envio  la invitació  per  participar  al blog
Objectiu:  fer  una  cadena de poemes  que  cadascun enllaci  amb una paraula  o vers  de l'anterior
Condicions:  podeu escriure  les  vegades  que  vulgueu,  una  por ser  suficient  en tot  el mes,   però  també  podeu escriure'n  10  o  20.

Qui  s'hi apunta?

1. Montse-Arare
2. Pilar - esborrall
3. Joan B. Fort
4. Mª Roser  Algué
5. Noves Flors
6. Laura T. Marcel
7. Helena Bonals
8. Elfreelang
9. Zel
10. Enric  Sanç
11. Josep Làzaro
12. Guspira
13. Joana
14. Glòria
15. Carles Mulet
16. Montse  Pes
17. Onatge
18. Carme Rosanas

Dues vies... per caminar...

Deixaràs rastre de pètals per Noves Flors

Fotografia: Josep Batlle

Deixaràs rastre de pètals

caminant la caminada

cada dia i cada nit

i cada dia sorrer

i cada nit consumida.

El ventijol amigable

n'espargirà pels corriols

i per les cruïlles.

I davall d'alguna ombra, en el repós

quan el sol creme més i la set

assetge els meus llavis i els peus

abaltits, delegen descalçar-se

m'arribaran, talment papallones

o mots jolius.

I els sabré teus, perfumats

d'aquelles flors de color violeta,

aquells teus pètals.

Canviaria els meus peus... Carme

D'una foto del Barbollaire - Color - XL -

Canviaria els meu peus 

per flors de color violeta.  

Per deixar rastre de pètals 

en comptes de pesants petjades.

Clic

El full en blanc, testimoni de negres nits
quan les  espurnes  brollen de dins
fent un intent d'escriure allò que no sabem dir parlant.
S'encenen els llums
i us convido a ballar
amb ritme silenciós.

la Carme va apretar l'interruptor
ara és hora de tancar-lo.

Gràcies per compartir  poesia!

final (millor efímer)

Acabat el torn signo l’absència

de qui no està per fer rimes dolcíssimes

acabat el torn, mancant presència,

tinc el meu cor ací, tot i sabent-me prop

massa a prop de la demència

en aquest món obscur parany pels bons

que enclota fins als més bruts abismes

i ens deixa abraçats només de solituds...

Sort del goig de saber-vos vius i nous

en cada vers que apropa els cors

i endolceix el gust amarg de tots els jous.

(amb gratitud eterna a tots)

El do de pit

Donaré i dono fe dels mots
regal preciós de compartir veus
mirades i metàfores musicals
fars de companyia , poètica
solament queda dir fins després!
la quinzena ha estat la darrera
si hem poblat de poesia la tardor
doncs ha estat un plaer immens!

(gràcies de nou Carme per compartir aquest espai i gràcies a tothom)
abraçades!

Traços

Traços de lletres reflexen l’encanteri
de l'estrofa que serpeja, pelegrina,
en esteles d’abrivat moviment,
desplegades en acords melodiosos
i arriades dins la blanor del poema.
En la sendera del vers he bategat,
amb arpegis d’estrofes espurnejant-me els ulls,
en la degustació salobrosa i dolça,
de l’oci, sense pressa,
en què brollava la metàfora.

Moltíssimes gràcies, Carme Rosanas per fer-me sentir que sóc a casa meva.

Gràcies a tothom per permetre'm sentir la musicalitat de les vostres veus.

Fins demà!

Pèrdua d'esdrúixoles (de deomises)

[seguint la cantireta i acomiadant-me, d'Itineràncies i d'esdrúixoles]

A Anna G. C. 

He rodolat entre els dies gèlids de la tardor,
Recollint paraules pretèrites per a nous sentiment,
Que han omplert de joia cada resquícia de cor
Intacte, tot desig tenyit amb el nom de la vida.

Avui, que sóc hiat en mans de l'esperança
De saber que viure és compartir somnis i sofrences,
Em despullo de tot per recol·lectar mots novells per a tu.

d.