guaiten amb binocles l'esper
sense precs d'ésser país.
A frec d'escalfors, mans,
que llavoren trams de groc
entre la conradissa i el fems que put.
Trams assignats, per celebrar la distància
de qualsevol instant subsumit...
Anem-hi, si tot sembla del cert.
Anem-hi, si a peu de port
ens ve a cercar Penèlope
prenyada de pàtria.
Fotografia: "Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní". El vuit de setembre esteu tots convidats...
Com esperà Penèlope engolint l'enyor empatriarem les mans com joia que no venem doncs agarrades al tresor de l'esperança inclouen la llei en sa fita,però la llei fèrtil d'un demà que ens aguarda.Anton.
ResponEliminaCaram Anton. Veig que tens la capacitat de respondre els comentaris a mode de poema.
EliminaFelicitats...
Com m'agrada aquest tapís!
ResponEliminaGràcies Pilar i si em permets per allò de la proximitat penedesenca. Gràcies vilafranquina...
EliminaEi, Josep, estic de peus i aplaudint!!! Genial, m'encanta!!! Gràcies per venir.
ResponEliminaGràcies a tu Carme. La teva proposta sí que és genial...
EliminaAvant...
Jo, m'he afanyat a seguir, que com que vaig un xic de bòlit amb el nou curs, o m'hi poso quan puc o malament rai...i el poema m'ha agradat molt, Josep!
ResponEliminaMerci Zel. Et desitjo una molt bona entrada de curs.
EliminaSalut...
Trams designats per fer una gran sardana, anem'hi tots...
ResponEliminaOstres M.Roser, jo m'apunto per fer brasa si vols, perquè encara no sé ballar...
ResponEliminaNo li diguis a ningú...
Mai és tard per aprendren...Jo calladeta.
EliminaTens raó mai és tard. Si mai ens veiem, fem una sessió introductòria. Què et sembla?
EliminaAh! i gràcies pel teu mutisme...