Alenada alegre,
De sobte,
Camí de la plaça;
Perderen ritme i mesura les passes
Que, escadusseres, s'aturaren
Davant de l’aparador.
En connubi es nuaren
Estels i cor,
A la ratlla de l’horitzó
Cristal•lí,
Curull d’esperança i llibertat.
Als ulls la llum, torno
A fer via,
Cap a la veu que m’hi arriba
Devers l’altra punta del carrer
De Santa Maria.
Quin bé de déu de catalanitat, en aquest aparador...Segur que regalen llibertat...
ResponEliminaA mi em regalaren versos que l'esmenten. ;.)
EliminaPilar amb el teu poema respiro Vilafranca, és com un passeig per les Parellades i la Plaça de la Verdura...
ResponEliminaMolta via Pilar. Salut...
Qui coneix la seva flaire no l'oblida. Tots just acabava de sortir de l'església, de sentir el cant dels goigs, i anava cap a la Plaça de la Vila, que feien un assaig de castells molt important.
EliminaEl vostre arbre centenari (imagino que ets de S. Sadurní) i la Festa de la Filoxera, entre d'altres, també són d'admirar.
El paisatge i la cultura del nostre país són encisadors!
Gràcies!
Sííí... Sóc de Sant Sadurní, que es nota... Gràcies per afegir-te a: "Captaire d'extremituds".
EliminaPodem fer un vi un dia d'aquests!!!
Bon cap de setmana.
Camino deixant l'enyor, la paciència,
ResponEliminai trobo el neguit de molts cors
que no poden amagar vivència
que els esclata i remena el cos.
Aparador al bon mirador,
escenari reclós,
Demà el vidre obrirà
i sortirà a donar la ma
en una Via concebuda...
Que sigui ben rebuda...
El crenulat creixerà
i les agulles seran fines.
.............. Anton.
A mi me la va donar la mà. Va ser un d'aquells moments màgics que t'obren un gran somriure...Per cert, el nan és "El Ménech", un inoblidable cap de colla dels "Verds". :-)
EliminaAmb la teva foto i el teu poema has seguit nuant estels i cors (ara en plural) Gràcies preciosa!!!
ResponEliminaGràcies pel plural!!! PETONS!
Elimina