Fotografia: Josep Batlle
Deixaràs rastre de pètals
caminant la caminada
cada dia i cada nit
i cada dia sorrer
i cada nit consumida.
El ventijol amigable
n'espargirà pels corriols
i per les cruïlles.
I davall d'alguna ombra, en el repós
quan el sol creme més i la set
assetge els meus llavis i els peus
abaltits, delegen descalçar-se
m'arribaran, talment papallones
o mots jolius.
I els sabré teus, perfumats
d'aquelles flors de color violeta,
aquells teus pètals.
Carme es precios,i el titol m'encanta.
ResponEliminaPetonets
M'ha semblat un bon regal de Noves Flors. Ella n'és l'autora.
ResponEliminapetonets...
Ui, quina il·lusió! I per què no has penjat el teu text primer? Es veuria el meu com a resposta.
ResponEliminaHas canviat l'estil d'aquest blog, que modern es veu ara quan entres! M'agrada.
L'he penjat primer... tal com queden sempre en les Itineràncies, la teva resposta més amunt que el meu.
EliminaM'alegro que t'agradi, ahir parlava amb una blocaire i em demanava per les Itineràncies... penso que després de l'estiu, setembre- octubre hi podríem tornar...
Haurem de tornar a itinerar, si.
ResponEliminaEl poema de novesflors, és preciós. I ja m'agradaria haver-lo escrit jo.
Rastre de pètals...
Aquest rastre de pètals que jo escrivia com un desig, Noves Flors el fa realitat. Podria haver-hi millor regal?
EliminaTambé a mi m'agradaria haver-lo escrit.
Itinerarem, fanalet...
Calleu, dimoniets, que més de mil vegades, encara que siga una mica hiperbòlic, he estat jo qui he pensat això (que ja m'agradaria haver-lo escrit a mi) amb poemes vostres bellíssims, Fanalet i Carme, que sou artistes de veritat, que feu poesia amb paraules i amb imatges...
ResponEliminaBé... ara més que contestar-te de nou m'agradaria fer-vos una abraçada a tres...
EliminaSabeu, Noves Flors i Fanalet? Crec que l'admiració mútua és una molt bonica forma de l'amor i de l'amistat.
L'amistat és un tipus d'amor.
EliminaUn tipus d'amor magnífic i molt important. :)
Eliminabell
ResponElimina