Des de les ombres llunyanes dels temps

Torno,
des de les ombres llunyanes  dels  temps,
fins a trobar-te.

Vinc,  
des dels  cingles  oberts,
des dels  congosts més  tancats.
Enfangada  i vençuda.

Reguerols  d'aigua,  lentament
em llepen la pell.
El llot regalimant omple  clots 
i els tolls  reflecteixen misteris
en vibrants  onades circulars.

Hi sóc,  encara
muda  o xerraire
fosca  o clara.
Encara  hi sóc.

(seguint  les  ombres  llunyanes  del temps, de l'Anton  i  eixamplant  una mica  les  metàfores (o no)  cap a  altres  temes)