Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel,
de la Identitat, la Dignitat i la
Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes
sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel
va difondre
per la llera de la plana d’un riu de
germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven
alegria
i els cors complien deures d’hospitalitat
conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història
mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis
apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim
esperit
de la continuïtat digna, tant de temps
anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
tot un poble haurà assolit de nou quant li
robaren.
....................
seguin a la Carme .- TOT UN POBLE...
Des de les ombres llunyanes del temps, fem via cap a la llum...
ResponEliminaVeuran un poble viu, amb Identitat, Dignitat i Llibertat...Preciós!!!
ResponEliminaAy Roser!!! Que deliciosa poesía nos dejas, una preciosa alegoría o atributo a un pueblo que debe recobrar su historia milenaria, identidad, dignidad y libertad.
ResponEliminaEs muy hermosa, ha sido un placer pasar por tu casa.
Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
Un abrazo grande y se muy feliz.
Marina, si me permites una aclaración, esta poesia no és de M Roser, sino de Anton. Este és un blog colectivo.
EliminaGracias por pasarte por aquí. Un abrazo.
Des de les ombres llunyanes del temps
ResponEliminaaprenem a desaprendre i a començar de nou.