Itineràncies poètiques

dijous, 2 de febrer del 2012

Neu

Un matí blanc
floquets de neu que dansen,
semblen perduts
s'agafen a les branques
sorpresos en ple vol.

(seguint els floquets de l'Anton)

PETONETS DE MARE

Petonets de mare
que es brinden amb deliri
arxivant besades a la terra.

Floquets de neu que voleigen
fent coixí i flaçada tova
com abraçada dilecta.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Esperant

Espero i enyoro

les grans abraçades

aquelles que em daves.

La brisa, ja em calma,

sento el teu aroma

que renaixent torna.

Obro la finestra,

la teva figura

dibuixa la lluna.

fotografia de la red. poema Imma

(segueixo a la Roser)

FLORS

( intentant seguir deomises)

Flors del matí

cobertes de rosada,

flors del migdia

el sol les ha daurat,

flors de la tarda

gust de pa amb xocolata,

flors del capvespre

tornassolades, belles,

flors de la nit

alegren el meu llit...

M. Roser Algué Vendrells

[Intentant seguir la Carme Rosanas]

Un cop més tornes,
Passes de llum, esparsa
Flor de la tarda.
I deixo els rojos llavis
Teus en la meva gana.

Cruïlles vàries
Cap als teus braços,
On emparar-me.

d.

Des de la finestra

Des de la finestra alena, només
el meu sospir...
Aquest sospir com aire nou
que m'explica un cop més.

Sento la pluja freda
que ho banya tot
ànima endins, la deixo entrar
i no em gela el cor
la puc sentir i em reviscola.

Hi ha un cel llis, ras, gris,
sento la fredor que cau
silenciosa
el fumeral de la xemeneia veïna
acarona la teulada.

Com si fos aquí, sento
bordar el gos sense delit
sembla que flaira l’aire
Des de la finestra alena només
el meu sospir.

(imatge de Google) seguint Montse i Rafel

RODA QUE RODA

Foguera de llum
vola el vers fumejant,
escampa la seva màgia
i floreix de nou el poema.

Paraules en la cendra

(Seguint la Isabel)

Seràs la llum,
mirada de foc
que espeternega
en mots abrivats.
Més resto atuït,
quan desapareixen
les teves paraules
com cendra en el vent.

De la fredor a la calidesa

(Seguint la Laura T. Marcel)

De la fredor a la calidesa

omplint la sala d'aromes i espècies,

la llar, a la cuina, de llenya

i la teva mirada de foc, arreplegant tendresa.

Pujaré escales amunt

com puja, sense passes, el fum:

seré ja fantasma. I tu, la llum.

Eriçant la pell

(Seguint a la Pilar)

El gebre sobre les fulles,
l'ànima encongida,
el cor callat,
la joia reprimida davant
l'enboirinat paisatge.
Ni respirar fins a casa.
I llavors, esclat tèrmic,
reviscolar-se,
treure ja l'innecessari abric,
desprendre's de les capes,
fins l'última, fins la nuesa
que eriçant la pell
mostra el punt d'inflexió de la fredor a la calidesa.

Brodat

Seguint a la Carme

Finíssims fils cristal•lins
reclamen la unió dels llavis
que es separen lentament,
eriçant la pell,
fent-los sentir la dolçor
de més brodats en la boca

Síntesi (de deomises)

[intentant seguir l'Helena Bonals]

Hi ha suficient temps per resumir
Tota una vida de paraules i imatges,
Per deixar a la intempèrie idíl·lics paratges
On la joia de viure és melangia de l'ahir?

Hi ha, potser, camins que cal travessar
Amb ferris peus de plom i passes fermes
Per evitar tristors eternes i llàgrimes ermes
On la clemència ni existeix ni vindrà?

Digues-me, amor, amor, hi ha prou existència
Per abastar la passió que avui m'ofrenes
I no caure en l'ombra del silenci i l'absència?

Tindrem dreceres per evitar el trànsit ingent
D'un rebombori que suma noves denes
Al rosari fosc d'enyorar-te en tot moment?

d.

Pas zebra

Inici i final,
blanc i negre,
llum i foscor,
empatia i abstracció,
clàssic i barroc.

El terme mig,
la síntesi,
sempre
inaferrable,
invisible.

[seguint Elfreelang]

EL BES

Seguin..a Pilar.

L'angoixa la desperta
ha estat un somni,
al costat el seu marit
la besa.

Abraçada

Seguint a l'Anton

S'abraça al marbre,

el xiuxiueig del record,

que llagrimeja.

Dura és la queixa,

del tendre bes de l'amant

que la desperta.

Cintruénigo (de deomises)

[intentant seguir l'Anton]

Subtil besada,
Cabells negres de negra,
Clara atzabeja.
En terra estranya aleno
Núvols, flaire de mare.

d.

JAU EL MARBRE

1 -2 – 12

Jau el marbre rosat

vel transparent cobrint-lo.

Protecció? Subtilesa ?

El vel, boira que acarona

somnis i records. Fantasies

que es desclouen amb el contacte,

amb el bes protector, subtil.

Cor de poemes

Lliscaven el mots,

s'obrien pas al golafre món

de la nit i les tenebres.

Eren veu i silenci,

eren màgia, eren so;

són, ara i adés, cor de poemes...

Van surar els llavis,
sense gairebé tocar-se,

mentre lliscaven els mots

que acaronen l'ànima

i escrivien, amorosos i rebels

tots els tresors per descobrir.

T'escriuré amb traç de llum,
mentre el lliscar dels mots
et duu el perfum de la tinta
que escriu la teva pell
en els fulls del desig,
amb lletres d'or i argent.
Com un tresor a descobrir.

No era pas la flor,
sinó la llum del teu bes,
qui surant lleument
em perfumà la boca.

La flor d’estaca

si la natura envegen

sobresortiran.

Sota el cel

I és el dolç balanceig

de la roda del temps

que ens dibuixa la rima.

És el vent, és la brisa,

és el fred de l'inici de febrer

que ens recita a l'oïda poesia.

És la nit, és el gest,

és el mot, el silenci i la vida

que reneix -és el temps- sota el cel...

(seguint zel)

blancs i muts

amb un molt de fred i un poc de neu

s'han badat les flors
dels ametllers

(roda la roda del temps)

muts que ja no ho són

els blancs pètals s'han tret la son

i onegen bandera de pau, blanca...

(camins que ja hem caminat persistents en la memòria)

(seguint les dues princeses i en Deo)

Dissipant la cendra

Fotografia deFanal blau

Han florejat els lliris dins la negror del temps
la nit és ben de nit
el dia un vel de cendra i el camí resta ocult
celat entre basardes.
Però jo us dic i em dic i esprem la voluntat.
No hem de témer la vida
desarrelem la por
l'alè de poesia fecunda les paraules
amb potents crits de blau.
Amb els colors del mar tenyirem la foscor.

Poètica (de deomises)

[intentant seguir l'Elfreelang]

Comença, com qui llisca per sendes de gel,
Una nova aventura amb estrofes lligades
Al sentiment aliè que ens agermana.

Vindran esperances i desigs, joia i anhel,
O tristeses compartides. Mai endebades.
Les plasmarem en torns mentre duri aquesta gana
De fer cadenes amb baules belles de paraules.

d.

Inici i final

Tot inici acaba
tota fi comença
com la flama
que s'apaga
versos renascuts
de la cendra.
In itinere les itineràncies
canviaran o mudaran
però mai emmudiran

Inici

Prest, aquest any

han florejat el lliris.

Volen desvetllar

amb els seus crits de blau

els ametllers que dormen.

dimarts, 31 de gener del 2012

Comencem!

AQUESTA NIT

A LES 12:00

COMENÇA LA RODA DEL

FEBRER 2012

diumenge, 29 de gener del 2012

25 anys sense Foix

Arribo tard, però em sabia greu haver oblidat les Itineràncies per aquest homenatge a Foix.

Un sonet de De sol i de dol... un que no he llegit avui, als homenatges .

Saber narrar en llenguatge vigorós

Deler i desig, i plers, i sense esforç

Rimar bells mots amb el ritme dels cors

Amants o folls; i gens fantasiós.

- Oh dolç fallir!- coronar de lluors

Éssers de carn, tot oblidant els morts

I l'ombra llur, reial, i d'un bell tors

Reprendre el tot, vital i rigorós.

Saber sofrir sense llanguir, i amar

sense esperar, i essent ardit, del segle

Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà.

Viure l'instant i obrir els ulls al demà

Del clar i l'obscur seguir normes i regla

I en mig d'orats i savis raonar.

Homenatge dedicat a tots els orats i savis, que volen viure l'instant i no tancar els ulls al demà.

diumenge, 22 de gener del 2012

Roda poètica de Febrer 2012

Us semblaria bé fer una Roda poètica pel més de febrer?

Començarà el dia 1 de febrer a les 00:00 i s'acabarà el 29 a les 24:00

Es tracta com sempre d'agafar alguna cosa del poema anterior per a fer el següent.

SI VOLEU PARTICIPAR US APUNTEU ALS COMENTARIS

1.- Barbollaire
2.- Fanal Blau
3.- Montse
4.- Isabel
5.- Pilar
6.- Noves Flors
7.- Elfree
8.- Cantireta
9.- Helena Bonals
10.- el veí de dalt
11.- deomises
12.- Marta
13.- Zel
14.- Laura T Marcel
15.- Imma Cahué
16.- Glòria
17.- Dafne
18.- Rafel
19.- M Roser Algué
20.- Carme
21.- Pakiba