diumenge, 4 de juliol de 2010

La lluna més lluna...

La lluna d'en deomisses.



Més resplendent...

M’agrada la lluna

sense el perfum de la gent.

Caminar per la sorra

sense pressa sense gent.

I la lluna més lluna

em desperta la marea

de l’onatge que duc a dins...

Llunàtic per amor

i per convicció.

Què passa...?

Em pensava...

onatge

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

Llicència Creative Commons