diumenge, 4 de juliol de 2010

Desèrtica

Erma, la terra
Recorda que és el ventre
Que ha d'acollir-nos.
Mentre fujo dels marges
Tristos de tot, la beso.



d.

3 comentaris:

  1. Una tanka! deo, m'encanten les tankes i aquesta també m'agrada molt.

    Besar la terra encara que sigui erma, pot ser senyal d'una saviesa exquisida.

    ResponElimina
  2. Jo et seguia amb el que m'ha suggerit, però...amb aquest ritme!
    Bonica tanka!

    ResponElimina
  3. Ostres deo, quina passada!
    Em deixes bocabadada amb el blog i amb l'altre i amb tot el que fas!

    ;)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons