El sento bategar
Dins meu, parla
Amb mots clars.
I en mi es perd,
S'escola per la sang
Com la inundació
Que m'ofereix el demà.
Sol, però en plenitud,
No em canso del camí
Que constantment s'allarga:
Bec l'aigua que el temps
M'ofereix, l'únic que prenc
Contra la rancúnia amarga.
d.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada