Ocells de nit

Ocells nocturns

que despleguen ses ales

a la llum dels fanals,

van buscant els estels

que han perdut

en el fons d’una copa.

Amb els ulls vigilants,

quan l’alcohol no els emboira,

esperen pacients

una presa innocent

que els alegri l’estona.

Mussol o gamarús.

Un gran duc o una òliba,

plomatges diferents,

amb urpes amatents

sota la lluna groga.

Del blau al roig

En Pierrot està enfadat

instal·lat al post-franquisme

el color li han canviat

què fer amb l’independentisme?

Ara ha de suportar el roig,

com enyora el color blau

els fanals no li fan goig

li han quedat ulls de babau.

No els hi pensa donar treva,

maleïts republicans,

es volen sortir amb la seva

i a sobre són catalans.

Referèndum? No es pot fer!

els fatxes ho han decidit

ni al setembre ni al febrer

i ho confirmen a Madrit.

Pensa fotre’ls molta canya

La “sagrada unidaz”

“Santiago y cierra Espanya”

Al cul porta un pedaç.

El poble que vol ser lliure

a les urnes ha votat

una República on viure,

amb justícia i igualtat.

BELLA

                                                                                           Seguint el fil
Amb mirada profunda,
ets sents musa indiscutible
d'aquest artista absort que et mira.
Amb sina de llum de lluna,
atreus un amant cada nit.
Mentre el "bateau mouche"
es balanceja, passes fred i
l'amor esperes.
Ignorant del tot,
 a prop teu,
un trist Pierrot,
per tu sospira.

Trist Pierrot

Vestit de Pierrot
blanc  com el fum
del tabac ...la lluna
el Sena....el cafè ...
Tot m'embafa
tot em fa pena .
Si fos ric podria
comprar amor ,
uns quants francs
entre les sines d'ella
jo sense disfressa ....
Pierrot cerca Colombina .
Mentre els fanalets
m'il·luminen.

Relats Conjunts poètics - Le soir bleu

M'ha fet molta gràcia la proposta de l'Elfreelang de fer 100 aportacions als relats conjunts.
Fa uns quants anyets això hagués estat bufar i fer ampolles, ara és més complicat, perquè tot això està mol apagat.
Però ho hem d'intentar. Us animeu? Feu difusió de la idea?  Endavant!!!!

Us animeu a participar aquí o al vostre blog, (o als dos llocs) amb un poema sobre Le soir bleu de Hopper?

Era tan blava la nit, amor,

que ens semblava que tot era possible.

Els fanalets cridaven la festa

i tu i jo de costat

ens festejàvem les mans.

El clown, estava trist

sota la seva pintura.

Nosaltres estàvem tristos 

sota els somriures.

Amb les mans ens dèiem, encara, la recança.

Amb els silencis, compartíem la desesperança.

El bes tot sol, deia l'amor.

BONES I FELICES FESTES A TOTS... !!! ... aquarel·la

Ha deixat de caminar i la veu calla,

La quietud impera en la mar plana

i la barca resta muda en sorra varada...

El cel blau, sense núvol i en calma...

El muntanyot com gegant adormit

no desperta com si fos nit

i l’ocellada quieta i sense crit

no se la veu en la arborada...

Una veu en diu fill meu, mon caliu,

donant pit davall de pont arcada

I la pensa em pregunta:- Ets viu?

Fins tu que ta veu sempre garla

Deixes tot l’univers en calma ?

Quin malefici hi ha que no hi ha Guerra?

Pot l’hipocresia i enveja i odi i desferra

Desaparèixer de nostre ser viu?

Quin miracle que Amor i Pau siguin al fi,

de l’humanitat ,caminant per la Terra.

.......................................................................

FELICES  FESTES  A TOTHOM... !!!!

ANTON.- T.E.- 24- 12-16

FLOR... boli ràpit

cinc pètals,
cinc dits,
cinc idees...
Som nosaltres flor que dóna lluïssor, perfum, alegria?
Que s'esbarra per afavorir ...

anton.

Ara que el mar és en calma

Ara que el mar és en calma,  

estimem-nos fins l'extenuació.

Quan trobem la tramuntana de cara,

el port serà més a prop.

Digues, foll: -Qui sap més d'amor: o aquell qui n'ha plaer, o aquell qui n'ha treballs e llanguiments? Respòs, e dix que la un sens l'altre no en pot haver coneixença.

Ramon Lllull

Paraules vedades

Encimbellat en escala d'ivori
sobrer de paraules llausangeres
l'amat, soberg, les vedà a l'amic
i aquest, devot, enamorat de mena
restà assegut al sòcol del silenci
en la quietud i el temps prudent
i en hores calmes, calladament alçava
els ulls amorosits envers l'amat
i esguardant-lo silent s'aconhortava. 

Vedar...

Li vedares les paraules, amat,
quan més les havia de menester.
I l'amiga no podia saber on eres, ni que pensaves.
No hi eres amic, no hi eres amat.
Només ella era, amant, que esperava,
amb desesperança i solitud.
No és aquest el silenci de la pau,
No és aquest el silenci de l'amor.
Van retornar els mots un dia,
però ja res no va ser igual.
El seu amor va persistir perquè era ver.
Amor d'acolliment,
amor de compassió,
amor, amor...
d'isolament sí, amor sense retorn.

Paraula vedada

Paraula vedada, venes dels mots encesos
amb benes et conforto, amic, amiga
les ferides de l'amor obertes
que couen , curen, consols de cotofluix
pells badades ....amor, amistat sempre.

Amic e amat

Vedà la paraula l'amat a son amic, 
e aconsolava's l'amic en l'esguardament de son amat.

Ramon Llull

Follia, sempre...

Quina follia vull?
Quina follia trio?
No vull la vostra follia d'incomprensió,
de judicis, d'escarni.
Vull la meva, perquè és la meva.
Follia d'amor, sí,
que m'apropa a l'amat sense mesura.
Follia d'amor
que em té l'ànima assolellada.

Follia malgrat tot

¿qui sinó foll d'amor empaita dolçament el seu amic
estimat o la seva amiga aimada?
 mentrestant els qui no en saben
d'estimar ....s'arrenquen els cabells
i es capbussen , malgrat tot també folls
 al mar de l'escarni sense carn
descarnadament sense gota d'amor.

Retrets

Si sabésseu estimar tant com jo, si comprenguésseu quan sublim, quan grandiós és amar, no esmerçaríeu el vostre tedi i les vostres paraules infames a menysprear allò que comporta el suprem patiment i el goig suprem, ço que ens fa, homes i dones, els més grans car als ulls de l'Amat, i als de l'univers sencer, res no hi ha de més poderós que l'amor.

Amic e amat

Escarnien e reprenien les gents l'amic per ço cor anava com a foll per amor. 
E l'amic menyspreava llurs escarns, e reprenia les gents per ço cor no amaven son amat.

Sagetes d'ira

L’ira, fill meu,  és com sageta

que llences amb els ulls embenats,

fereixes al objecte de la teva ira,

mes en tu mort la magnanimitat.

No és d’home sensat malbaratar

l’ honor en tals excessos, ni perdre

l’ànima per aquest pecat,

que és home foll l’home aïrat.

Doctrina pueril...

Infant estimat,
aquest mal que et fa
la teva ràbia de quan t'enfades,
és com un petit monstre
que només tu t'has inventat.

Et fa oblidar
de l'estimació pels teus amics
pels teus germans.
I no és a ells que fas mal, com voldries.
És a tu mateix que et fereixes 
i plores, més encara que ells, 
perquè el teu monstre inventat, és en tu.

Calma't, infant,
somriu i canta...
i veuràs com el monstre desapareix
i després...
juga i riu i salta i corre i estima.
No hi ha monstre que resisteixi el teu riure

El brià de la ràbia

La ira que encega ira
apaga el foc del cor
i el fa torna pedra ...

Torna prest amor
posa blanor al roc
el brià de la ràbia
s'esvanirà