Comencem!

Demà posaré el primer poema: un haikú de l'Assumpta.

Lliurement... aneu penjant o enviant-me'ls a mi... espero que us divertiu.

Tornarem a trobar-nos el dia 2 de Juny

Farem una roda poètica com l'any passat. M'agradaria que no fos tant precipitada i tan densa com l'any passat i per això en lloc de 15 dies la farem durar un més. Mireu a la barra lateral que hi poso una enquesta i contesteu-la si us plau. Sobretot si penseu participar a la roda poètica.

Es tracta d'enllaçar un poema amb un altre construint-lo a partir d'allò que ens suggereix. No hi ha cap norma fixa. Llegim el poema anterior i n'escrivim un altre segons el que aquest ens hagi fet pensar o sentir.

Si voleu participar-hi, em deixeu un comentari aquí mateix o m'envieu un mail.

Sembla que tenen ganes de participar:

La Cèlia, de Transparència
L'Anna, de Coses i altres coses
En Joan de Bvalls de lletres
El veí, de Malerudeveuret
La Zel d'Ara mateix
En Cesc d'Escrits perduts
En Barbollaire d' Un lloc per nosaltres
Fanal Blau de A la llum d'un fanalet
L'Assumpta del Blog de l'Assumpta
Mª Mercè de Menta fresca
l'Anton de Rebaixes
En Joan Estruch de Zènit i nadir
La Joana de Llum de dona
Llir blau de Noves Flors
Laura de Prosopopeia


i jo mateixa, per descomptat, la Carme

Comiat - A la Rosa Maria, per que ja no seuràs més a taula...

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu,

de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves coses parlem

i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo

comiat. mestra. zel.

he ressegui amb vosaltres molts paisatges

però tinc un gran paisatge al cor

que només visc i tanco en una gran reserva

que omple un gran espai d'aquesta meva vida

hi ha un amor que servo al cor

i és plenament pels infants, amics de cada dia

miralls del meu bon i mal fer

em retornen amb escreix encerts i errades

em donen alè i m'engalten reptes

em provoquen el neguit d'aprendre junts

això no és un poema, és un gest de gratitud

per qui em fa créixer humanament

pels ulls que esperen una empenta

les mans que busquen l'escalfor del meu contacte

i la meva, que s'alimenta d'ells

i amb ells em retrobo fent camí de créixer

i en ells tinc amics per sempre.

RESPOSTA 54 - Seurem a la taula - Carme R

I seurem a la taula a sopar.

Obriré els ulls cada matí,

només per la joia de veure't.



La meva mà farà el camí

tant conegut,

des de mi fins a la teva galta cada nit,

de comiat, abans de tancar els ulls.



I no voldria pas que ningú

sabés trobar el camí del meu plaer millor que tu.



I vull també, caminar pel món

amb els ulls oberts i les paraules al vent,

i escoltar mil mots i que m'escoltin els meus.

I dibuixar somriures, i descobrir mirades.



I esbravar els meus neguits ací i allà

en mans i ulls i espatlles amigues,

per retornar més lliure i més feliç,

fins aquí:

en aquest precís replec, que tu vols

i no vull necessitar ningú més que tu

perquè habiti el meu sexe.

RESPOSTA 53 - PIRATES DE L'AMOR - Cinzia

El nostres camí serà

per terres i mars desconeguts,

pirates del desig,

corsaris de la nit.

No sentirem el vent

sobre la pell

ni l'aigua a la front.

Serem l'impetu de l'ona

que no coneix fre

I aleshores ens estimarem.

Cossos insaciables

sota la lluna.

RESPOSTA 52 - La meva soledat - Onatge

Necessitat

de soledat,

sí, dependència, no.

La necessitat

de tu i el

teu respirar.

Escoltar l'eco

del teu interior.

Tenir un rellotge

de sorra a les

mans sense pressa.

La companyia

del mar en

soledat.

L'abraçada

del poema.

La lluna

sense boira.

La pluja

que mulla.

La carícia

que té vida.

Un camí

sense pactar...

L'aigua

amiga dela set.

Dues vides

respirant el

seu aire i

compartint

un sol alè...



Llavors és quan

moments de soledat són

una bona

companyia.

Perdoneu que

no em distregui,

ara estic amb

la meva soledat...

Resposta 51 - També - Carme

També parlen d'amor paraules clares

que cerquen la raó

i descobreixen ben endins

com encara hi ha la bondat del teu ésser.



Refarem els camins

i trobarem tot el sentit de cada camí

guarint un cor trencat.

Resposta 50: No espero res -Laura-.

No espero res, que consti, ja t'ho deia
quan era mig oberta l'abraçada,
quan el goig era somni que voleia,
quan no et sabia l'ombra a la mirada.

No espero res perquè si fan estatge
el blau i el cel que neguen la malícia
el cor és cec al dol i a l'esclavatge,
sap bategar amb mesura de carícia.

No espero res i encar, quina alegria
quan cal cel blau i no sabem com fer-ho
la certesa al final de cada dia
que m'esperes a mi, que jo t'espero.

reposta 49. companya. zel.

si vens al meu costat
hauràs de perdre privilegis
i reprendre l’aprendre
les carícies que el temps t’ha esborrat
si vens al meu costat
només et deixaré que m’acompanyis
fent un camí de descobertes
i de retorns als temps d’infant
quan ansiaves les manyagues d’una mare
i tot era possible, i li eres amatent...
però escolta bé,
jo mare no ho seré, ni hauràs servitud
al meu costat
abans de res, tingues present
que sóc una dona
per tot allò altre, en res sóc diferent
cap rol, humans, només.

RESPOSTA 48: Individualista i possessiu - josepmanel

Vull ser jo qui puga seure a la taula dels teus sopars.
El primer que veges després del clarejar dels teus sons.
Les úniques oïdes que t’escolten al llarg del dia.
Vull ser la mà que llance les teues temences a l’oblit.
Les carícies que davallen el teu cabell.
Les que sufoquen el teu insomni.
Vull omplir-te el present d’històries
que envaixquen d’il·lusions les teues nits.
Acompanyar les passes dels teus balls.
Ser el goig esborrant llàgrimes al balcó dels teus ulls.
La falda on acampen les teues tristeses.
L’escalfor que desdibuixe els neguits.
Vull beure’m la vida en la cassoleta de les teues mans.
Mesurar-me en l’espai de les teues abraçades.
Acabar el meu dia en el teu ventre.
Somiar que somie amb només veure’t.
Vull ser jo qui dibuixe el plaer dels teus gemecs.
Posar en la teua boca el meu nom.
Trobar-te un replec al cos on descansar eternament.
Vull ser l’únic amor que habite el teu sexe.

RESPOSTA 47 - T'espero - Onatge

Foto de Brisalls de mar

T'espero

amb el meu

fred d'home,

només tu ets

la mare de

les carícies

i només tu

m'engendres

tendresa.

De vegades

però sóc

dur i ruc

i tosc i

poc destre.

No tinc

mal cor

ni sóc agrest,

només sóc

un home.

RESPOSTA Nº 46 - Serem UN - Carme

Serem Un
amb el gest estrenat de nou.

Inventant un llenguatge de l'amor
que ningú abans ens ha ensenyat.

Hem descobert com convertir
el silenci en una rialla,
les paraules en un bes
i cada remor en un gest que apropa.

Arribarem junts a la barca,
i les onades bressolaran
la teva mà
que acarona el meu cabell.

El nostre camí serà
per mars no solcats,
per terres desconegudes.

RESPOSTA Nº 45 - Partlant d'amor - Cesc

Parlant d'amor

Remors inquietes parlen d’amor.

Un amor desconsolat, anònim, perdut.

Perdo la raó, el seny i la bondat del meu ser.

Perdo el sentit del camí immaculat d’un cor trencat.

RESPOSTA Nº. 44 - Ormeig - Barbollaire

He ormejat una barca a la platja.
Em despullo i t’espero.

No llegiré l’amor.
No voldrem interpretacions imposades.

Resseguirem tots i cada un
dels sons dels nostres cossos.

Com infants que aprenen a escriure
amb cal•ligrafia tremolosa.

I el món,
el nostre,
seran els silencis de les onades.
La remor del balanceig de la barca.

La rialla als ulls.
La carícia a la besada.
El frec de cossos àvids
de la dolcesa de ser:

Un.

resposta 43. gossos. zel

Les onades em tornen les llàgrimes que hi han vessat
els qui ens miren des de l’altra banda de mar
tu et tombes sota el sol, i els nens criden
jo m’estiro de costat, i miro el mar...
En aquesta meva banda, els colors i les rialles
i les noies daurant la pell al sol,
i a l’altra, ulls lluents de somnis i gana
persisteixen a complir un somni fals
la pell ja fosca es crema, tot maldant per venir al nord,
amb silenci de color i de veu, només el dolor esclata
quan llencen un fill ja mort a l’aigua...

Els d’aquí migren als menjadors de vacances pagades,
més tard, toca relleu dels més grans,
acomodats i deslliurats de fills, porten els gossos,
que saltironen i festegen els amos, esclaus de les pilotes,
que al seu torn festegen els seus gossos com a infants
sense compromís i de curta durada.

Els d’allà migren a un món de mort pagada
amb els estalvis i els deutes contrets per perdre-ho tot.
Ajupo el cap, i tanco els ulls.
Sola, enmig d’un món fictici fet de clarsobscurs,
arreplego la tovallola i miro els gossos
més ben tractats que molts humans,
i encara tenen la gosadia de bordar-me.

(ells i els gossos)

RESPOSTA 42 - Sempre plovia - Noves Flors

Sempre plovia cendra al meu voltant

aquell color de plom la pesantor

de l’aire de colom afeblit

amb la gorja deserta al meu voltant

pertot arreu del món

mai no hi ha terra ferma sota els peus

res no puc veure enlloc i res no em veu

com és que hi sóc?

Però ben endins de mi

jo portava la mar

i esmicolava mots i cisellava ones

i estavellava roques i cisellava mots

secretament

sempre parla en secret el silenci marí

a cau d’orella.

Des del cor de la mar tot el gris és verdós

i hi ha milers de blaus i de violes

les albes són rogenques

els ponents virolats

les paraules floreixen sobre esculls de setí.

Qualsevol dia... no tens cap vaixell dispost?

Qualsevol dia

RESPOSTA 41 - Només per amor... - Onatge

Et tiraré

una pedra

sense fer-te mal,

només perquè

et despertis...



Perquè obris

els ulls i vegis.

T'estimaré

sense fer-te mal,

només per amor...



I arribarem

fins la creu

de terme,

no per la creu,

només pel terme...

RESPOSTA · 40 - Les cendres - Carme

Les cendres de la passió

són les més fredes.



M'allunyo d'elles

com si em poguessin engolir.



Obro els ulls al meu voltant

el món volta, encara, i no és pas de cendra.



Però no, no fugiré

les recullo amb parsimònia.

Les llenço, dins d'un clot

i les enterro

i amb elles la bena que em tapava els ulls.



Els obro i el món m'ofereix la seva llum.

REPOSTA Nº. 39 - Flor Blava - Barbollaire

Recollir plors
i cants obscurs
per amarar molses
i líquens d’olor
que estenc
pel teu cos nu

Barrejar dolors
amb saliva i suor,
mentre fem marrada
per corriols feréstecs.

La raó es bressola
en la flor més blava
que fem néixer.