Tossuda com sóc... de Fanal Blau

Tossuda com sóc
intento gronxar-me
sense perdre l'equilibri.

LA A D'AMOR DE RUC ... de l'Anton

18 – 6 - 09
Tossut com ruc que soc
He despertat...
Ningú pensava en la meva A
No sabia dir res mes...
L’he esboternat a morir-me.
Esclafint-la per potes i cap.
Coces lliurant-me de ferradures,
Asclant els arreus reials
Que m’estrenyien les venes
Consumint-me com drogat.
Trencant totes les lligadures
He alçat ben alt el cap
I el bram de ma lletra volguda
Ha ressonat, ha ressonat...
Les potes han escrit a terra
A, A , A,..... llarg, llarg
Els cagallons eren l’OR
La A d’AMOR de RUC m’havia salvat.

Desperta - Carme

Desperta!

Que no ets ni ruc ni somera

ni mula ni cavall.

Obre els ulls.

Aixeca el cap.

Hi ha el món, enllà de les roderes.

Hi ha molts altres ulls

on pots mirar.

EL RUC, SOMERA, MULA O CAVALL de l'Anton

Foto recuperada per Josep Rocamora J. del any 1935.

Editada en la revista L'ENJUB de La Torre de l'Espanyol dels anys 90

17 – 6 -09
El ruc. somera. mula o cavall,
potser de tant fer la cordada
ja no té ni voluntat, ni idees
per pensar,
- Que faig jo donant
voltes aquí lligat.
Ensumant els meus fems
Mirant al solc que vaig trepitjant -.
Quantes sènies hi ha en el mon
que ens agabellen i no ens deixen escapar...

Ulls tancat, ulls tapats
amb els cabacets de batre faves
i anant donant tombs
darrere el diner...,
el sexe...., el poder de manar...,
les creences...,
la política...,
el negociejar...,
QUANTS AFANYS !!!

Fins que un desperta
i ja no li queden forces
per desfer-se del engany
en que s’ha sotmès i l’han sotmès...
I continua sent
El ruc, somera, mula o cavall.
..............

surt de la sènia (zel)

ruc com ets,
no t’adones que, per molt que caminis,
mai sortiràs de l’eterna rodada
un solc infinatament trepitjat
que només enclotes inútilment,
sense sortida, sense nova llum…
surt, fes via, desfes-te del lligam
que et té esclau de la sènia
d’una vida fosca, sense principis
sense desig, sense horitzó….

LA FLOR ÉS UN CATÚFOL de l'Anton

flor de prunera. foto propia

17 – 6 – 09
La flor sols és un catúfol
de la sènia de la vida.
Un espai, idea, pensament.
un escaló en la existència que camina,
un guaitar vitalitat,
un dia en la biografia,
la memòria que recorda...,
Agitació, moviment, carícia,
un salt d’aigua que no para,
treball, concòrdia, esforç cada dia...
Comportament per subsistència,
una peuada a l’atzar que ella no tria
i.... morir seus llençolets...
...pel fruit que rere seu arriba.
...................................
Nosaltres som flors
En la sènia de la VIDA ?

Marques per sempre, per Assumpta

Marques per sempre
senyals eterns,
un rastre que no s'acaba.
Qui pot percebre l'etern
no perd mai.
La darrera llavor,
tal com si fos la primera,
omple de flors son voltant.

Darrers... d'en Cesc

Darreres petjades dels llavis duts a consciència,
Aire afalagat, joc de sentiment,
A poc a poc escrius una marca per sempre vora la pell que m’encobreix

l'ànima de perdre el joc del nostre moment.

Compartim - Joana

Compartim la besada

i compartim l'últim adéu...

la darrera abraçada....

el joc de mans bellugadís,

acaronant-nos

Compartim l'aire

per no ofegar-nos!

Silencis per barbollaire

T’oferiré silencis
com manyagues dolces.
Com claus que obren
totes les portes.

L’espai que dona sentit
a les paraules.
Com la brisa,
sobre la pell blanca,
de la carícia més esperada.

T’ofereixo el silenci
com part de l’aire
que compartim en la besada.

Darrera cada núvol - Carme

Darerra cada núvol s'amaga l'esperança.

Vora el test de maduixeres

sota el porxo que arrecera

faig collita de somriures.

De totes bandes, avui

m'arriben les veus amigues.

On vas, caminant de la incertesa?

On vas, caminant de la incertesa?

Si pogués foragitar la boirada

que t'enterboleix els ulls...

Darrere de cada núvol s'amaga l'esperança.

després de la boira (zel)

i l’instint, savi i vell, no enganya
s’aixeca el vel i ens descobreix aquell camí,
que a ulls ennuvolats no veiem,
però que el destí, amatent, ens guardava
i el cor, delerós, pressentia...
darrera cada boira, llueix l'esperança

QUAN ENS PERDEM EN LES BOIRES.... de l'Anton.

Quan ens perdem en les boires

els ulls callen

i necessitem l'instint.

Amanyagant-nos...de Fanal Blau

Amanyagant-nos en la nit,
ens llevarem sense boires
bo i sabent que poden retornar .
Hi haurà sol, potser ventet i pluges.
Continuarem, però, amanyagant-nos
a la llum.

Horitzó

Horitzó emboirat.

Si no ens hi endinsem

no podrem veure més enllà.

Finit serà...de Fanal Blau

Finit serà.
Mentre, el gaudi amatent,
mira l'horitzó.

LA LLUM ESCLATAVA EN LA PARLA ... foto Mariona.

foto de Mariona del seu album Picasa. Posta de sol a la Bruixeta.

15 – 6 – 09
La llum esclatava en la parla
D’orenetes i pardals que jugaven
Amb xiu xius amorosos, distesos
En la sumptuosa cambra....

Avui, enyorava la claror suprema
Del balcó entreobert i cortinatges,
Mentre passava ella per davant
Amb el camisó a rand de cames,
Com un núvol que es fa llum
En els reflexos de les clarianes.

Tancà la balconada lluminosa
Dels records perdurables.
Per què anar enrere
Si era finit el viatge?

Com avança la llum - Joana

Com avança la llum

a l'albada

enjugassada en els cossos

I refila la merla

que reposa vora

el riu...

mentre mira com

s'escolen els sospirs

d'una nit llarga,

tèbia i

amorosa!

Espera'm. -Laura-

I és tan plena de nit,

de mort i de foscor,

que et miro un punt, m'atanso

a ls perles filades que escrivies.

Hi ha tant d'amor... reculo,

roja de galtes. No goso ni dir-te

que marxo amb plor a les nines,

allà on et dec tants riures

i flors de l'esperança.

Te'ls pagaré, si em deixes.

Ara et miro, disparo

fogarades que escampen la tendresa

i me'n vaig. No serà facil

ser tan feliç sabent que algú s'apaga.

Quan torni, si els teus braços

encara m'aixopluguen

del meu secret, tu i jo

potser en farem espurnes.

Adéu, dorm més, que els àngels

se't pinten a la cara

i em fa més goig pensar

que tot un cel m'espera.