dijous, 1 de juliol del 2010

SALA D'ESPERA

Habitació silenciosa
vida acabada
Plors de dolor.

Al costat il·lusió
vida que neix
rialles d'alegria.

Tot passa
a la sala d'espera
la vida comença i s'acaba.

4 comentaris:

  1. Montse gràcies per participar!

    Una bona reflexió!

    ResponElimina
  2. ... i cada dia repetint-se obstinadament i alhora un dia únic i irrepetible.

    ResponElimina
  3. Una poesia molt maca, i la fotografia tembé m'ha agradat molt, sembla una teranyina mullada!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons