divendres, 2 de juliol del 2010

Rastres


Dóna’m la mà.
Camina amb mi
pels viaranys dels records amables.
Sort tenim dels marges dels teus ulls
que aquest cel aclama.
La mar ens és cuirassa
i assegut al banc dels subterfugis
hi veso l’ànsia que la nova albada anuncia.

3 comentaris:

  1. Veí,
    sempre millor pels viaranys dels recors amables.
    Em sembla un poema bonic, per llegir, rellegir...
    Un bon rastre, i una bona nit!

    ResponElimina
  2. És un poema molt maco, veí!

    Gràcies per passar per aquí a deixar la teva petja poètica i a vessar ànsies... :) Bona nit!

    ResponElimina
  3. Preciós veí, preciós...

    I gràcies per escollir una foto meva..
    ;¬)

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons