DESNONAT

Darrera aquesta porta visc,
esporret, sense res,
només tinc la vostra veu al carrer,
que em protegeix
i fa de sostre.

Darrera aquesta porta visc.

Darrera aquesta porta visc, 

però no sé 

si en puc dir vida. 

Hi guardo les meves misèries,

mantinc les meves lluites,

resisteixo, sobrevisc.

I cada dia l'obro i surto al món,

em penjo un somriure 

i la capa de fe i esperança

en que tot pot canviar,

en que no s'ha d'abandonar la batalla,

ni tant sols baixar la guàrdia

per trobar el camí segur,

planer i asfaltat

que farà gustós el camí de retorn

cap al darrera d'aquella porta 

que tornarà a ser plena de serenitat i calma

i serà sense cap dubte

un altre cop vida.

Darrere de la porta visc

Dolores Mayorga

Darrere aquesta porta visc
però no sé
si en puc dir vida
perquè vaig somiejant
tothora somiejant
venturosos indrets de poesia
i el món el porte a dins
miraculós
magnètic
intangiblement real.
Només una finestra oberta al vent
us aboca paraules
però surt a passejar amb la porta tancada
passege pels carrers i vora mar
prepare menges i enraone amb la gent
amb la porta tancada.
No ho saben.
Però ara ja ho sabeu
darrere de la porta visc.




                      

CAPAÇ, APA!

Darrera aquesta porta visc, 

però no sé 

si en puc dir vida.

I en l'estella que s'obre

pas en la carn hi renego,

i en la claror amarga

del peu nu que em trepitja

hi escupo, i en la biga

que em reté el cap clar

jo penjo tota l'amargor

del dia. I hi torno,

en l'estella amb claror

sota la biga.

Damunt la roda.

Em sosté un cos tan clar

que dicta versos al cap,

sense saber què diuen de mi,

capaç de tot si em deixéssiu...

S'han esborrat les petjades

Darrera aquesta porta visc, 

però no sé 

si en puc dir vida. 

S'han esborrat,  les  petjades
que m'il·luminaven la nit,
i  al seu lloc  han crescut 
les  heures  de l'absència.
 Només  em queden panys  
i anelles i  eines  de tancar.
De l'espai dels  teus  ulls,
en faig  un camí.
I així tothom qui vol
pot trucar a la meva  porta
....................................................................Carme

Darrera aquesta porta

Darrera aquesta porta visc, 

però no sé 

si en puc dir vida. 

Massa temps pensant tothora

com pagar allò que ja no tinc

que són el banc i els mals polítics 

qui em fan aquest gran neguit

mal viatge 

mala pensada 

qui va cometre el gran error

de votar uns partits esclaus

de pensaments de mà alçada 

Darrera aquesta porta visc

però sí que sé

que tinc una gran i bella dèria

un dia vam unir les mans 

i ara anirem fent via

cap a la llibertat.
..............................................................Elfreelang

Les Itineràncies s'acosten a Salvador Espriu

Abans que s'acabi l'any del centenari del Naixement de Salvador Espriu, m'agradaria que li féssim, aquí, un petit homenatge, un més dels molts que se li han fet durant  aquest  any.

Us  proposo,  tant als que  ja teniu la invitació  des  del setembre com  als  que,  no tenint-la,  la  vulgueu  (us l'enviaré  al vostre mail)  que  escrivim  poemes   que comencin  com els poemes  de l'Espriu.

Cada  dilluns  encetarem poema  nou.  Fins  a final d'any.  Comencem aquesta  setmana  amb el poema: Una closa felicitat és  ben bé del meu món.  I  començarem  els nostres  poemes, pels versos que estan en color.  Qui s'anima?

UNA CLOSA FELICITAT ÉS BEN BÉ DEL MEU MÓN 

Darrera aquesta porta visc, 

però no sé 

si en puc dir vida. 

Quan al capvespre torno 

del meu diari odi contra el pa 

(no saps que tinc la immensa  

sort de vendre'm 

a trossos per una pulcra moneda 

que arriba ja a valer 

molt menys que res?), 

deixo fora un vell abric, l'esperança, 

i m'endinso pel camí dels ulls, 

pel buit esglai on sento, 

enllà, el meu Déu, 

sempre enllà, més enllà de falsos 

profetes i de rares culpes 

i del vell neci emmalaltit per versos 

disciplinats, com aquests d'ara, amb pintes 

de fosques marques que l'alè dels crítics 

un dia aclarirà per a la meva vergonya. 

Sí, em pots trobar, si goses, 

darrera el glacial no-res d'aquesta 

porta, aquí, on visc i sento 

l'enyor i el crit de Déu i sóc, 

amb els ocells nocturns de la meva solitud, 

un home sense somnis en la meva solitud. 

CREC

Copyright Oficial © ES 2010

Com DE REBAIXES

reeixir,  crec-crec, fa el 

meu PAS i AVANT

...crec-crec...

I jo ja no crec en cap creu.

Ni en cap Diada:

artificial, com imposada,

pel temps de blaus inquisidors.

Vint-i-cinc d'abril i onze de setembre:

agafats de la mà,

i ja fa més de tres-cents anys...

Fins a quan companys?

Fins a quan amics?

Fins a quan germans?

ES

PAS AVANT...aquarel·la

Crec que hi ha persones

que es queden enrere

si jo avanço el pas...

El meu trepig no clama

el xafar els drets dels altres

desconeguts, ignorats, amagats...

Desconeguts per no proclamats,

ignorats per desconeixement impropi,

amagats en la desfeta de la derrota

amb la por per reeixir al aire nou...

REEIXIR de les engrunes que permeten

els que escriviren la història

desprès de la victòria...

Com pollancs que reneixen

de soca viva, per molts somorta,

ha de esclatar de les ombres

i donar el pas avant...

DE REBAIXES 13.- 20-9-13

......

Collint REEIXIR  de l'escrit de la Montse

REEIXIR

Des de les ombres llunyanes del temps
ens reconeixem i entenem,
per poder dir que hi som.
Així passat i present
aprenem a desaprendre
i a començar de nou,
per tornar a reeixir.

Des de les ombres llunyanes dels temps

Torno,
des de les ombres llunyanes  dels  temps,
fins a trobar-te.

Vinc,  
des dels  cingles  oberts,
des dels  congosts més  tancats.
Enfangada  i vençuda.

Reguerols  d'aigua,  lentament
em llepen la pell.
El llot regalimant omple  clots 
i els tolls  reflecteixen misteris
en vibrants  onades circulars.

Hi sóc,  encara
muda  o xerraire
fosca  o clara.
Encara  hi sóc.

(seguint  les  ombres  llunyanes  del temps, de l'Anton  i  eixamplant  una mica  les  metàfores (o no)  cap a  altres  temes)

TOT UN POBLE.... aquarel·la

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel,

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

i els cors complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

tot un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

....................

seguin a la Carme .- TOT UN POBLE...

Des del Pertús a Alcanar

Des  del  Pertús  a Alcanar
(i fins i tot més enllà)

ens  hem enllaçat  mà  en mà.

T'he  vist  a  tu i a  tu també

enjogassat  i rialler.

I tu amb  els  nens

i tu amb  l'avi  més  vell

sobre  cadira  de rodes.

Tot  un poble.

Ens trobem amb entusiasme

segurs que  quan calgui

tornarem a reunir-nos

per  cridar, cantar  i explicar

que  volem ser,  només  ser,  lliures.

T'he pres  la mà  amb  esperança.

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

via d'emocions

he près la teva mà amb esperança

malgrat els núvols de presagis foscos

hem arribat a lloc passant pels nostres boscos

muda, he fet una pregària de lloança

als éssers infinits que miren aquesta nostra terra

i sé que no vull pas la guerra

però si cal lluita hi haurà sang per tornar a pintar bandera

el groc el posaran les flors per fer una altra senyera

(zel, lloança d'un gran dia)

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

11 de setembre del 2013

No ha sortit el sol,
encara.
Tot just es prepara igual que un cargol,
va treient els raigs entre boira i núvol
per clamar amb força el que vol tothom.
Farem la cadena,
lligats de la mà,
donant gran exemple
de bon ciutadà
del que vol el poble,
pau i llibertat.

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

SEGAREM CADENES

Seguint Efreelang

Catalunya nostra!
Volen anorrear-te...
No ho consentirem.
Enllaçant les mans
farem la cadena
que en segarà d'altres!

 

  *

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

reescrivint lluís llach en la gran setmana

Molts junts, hem d’estar molt junts

sense cap espai

que sembli una escletxa

que quan ens mirin de dalt

sàpiguen ben clar

que som terra!

Molt junts, sempre molt més junts

per fugir del jou

que ara ens té sotmesos

i quan serem un estat

saber començar noves vies...

Ben junts, per sempre ben junts

mirant el futur

que tenim tan pròxim

I quan se’ns respecti el nom

sapiguem trobar la justícia!

(seguint Carme i cantant silenciosament Més lluny de Viatge a Ítaca)

Enllaçats els cors

Enllaçats  els  cors,
tornarem el sentit  a cada  mot.
Els  vestirem  de dubtes,
però  els despullarem d'enganys.
Enllaçats  els cors
sota  el sol  o sota  la pluja,
amb seriositat  profunda
o amb  l'alegria encomanadissa.
Serem un sol crit  i una sola veu.
Fins que ens escoltin.

Primaveres enllà

Caminem.
Enllaçats els cors
mans enllaçades
primaveres enllà
per transformar
el present

PRIMAVERES LLIURES

Sota el sol de la tarda
s'escola un raig de llum brillant,
omplint tots els racons d'energia renovada,
que obra una finestra d'esperança
a futures primaveres lliures.