Crec que hi ha persones
que es queden enrere
si jo avanço el pas...
El meu trepig no clama
el xafar els drets dels altres
desconeguts, ignorats, amagats...
Desconeguts per no proclamats,
ignorats per desconeixement impropi,
amagats en la desfeta de la derrota
amb la por per reeixir al aire nou...
REEIXIR de les engrunes que permeten
els que escriviren la història
desprès de la victòria...
Com pollancs que reneixen
de soca viva, per molts somorta,
ha de esclatar de les ombres
i donar el pas avant...
DE REBAIXES 13.- 20-9-13
......
Collint REEIXIR de l'escrit de la Montse
Impressionant
ResponEliminaLinda aquarela.
ResponEliminaBelo poema ,
desejo-lhe um lindo final de semana cheio de cores e flores para te fazer sorrir.
beijos
Joelma
El millor de tot és avançar al mateix ritme, costa per costat...Unes roselles precioses.
ResponEliminaPetonets, Anton.