Per desxifrar l'absència,
Tendres piràmides,
Quan la vida és més àrdua
Que els mossecs de les hores.
Corro vers l'ombra
Que afeixuga l'espera
De l'oreneta.
Però el temps de les prunes
Tarda, es posposa massa...
d.
dimarts, 6 de juliol del 2010
Jeroglífiques piràmides
[seguint Elvira FR]
Vull jeroglífics
Per desxifrar l'absència,
Tendres piràmides,
Quan la vida és més àrdua
Que els mossecs de les hores.
Corro vers l'ombra
Que afeixuga l'espera
De l'oreneta.
Però el temps de les prunes
Tarda, es posposa massa...
d.
Per desxifrar l'absència,
Tendres piràmides,
Quan la vida és més àrdua
Que els mossecs de les hores.
Corro vers l'ombra
Que afeixuga l'espera
De l'oreneta.
Però el temps de les prunes
Tarda, es posposa massa...
d.
Fructíferes geometries secretes
( Tot seguint Fructífera de deomises i Geometries secretes de barbollaire)
Trencant les arestes, esbotzant les portes de piràmides tendres
excavant amb les mans i amb les dents una gruta comuna
trobo els gladiols pretèrits de la infantesa que crida el crit dels sentits...
Esmicolo entre els dits un grapat d'enyorances i del polsim em faig sucre
per amorosir amargors, per endolcir el capvespre, a cops de versos....a cops
d'impossibles carícies , topant contra la cúbica solitud de la pantalla de cristall ....
Vertiginosament els mots de la sang i el record brollen com daus de la sort,
juguem en aquest immens parxís de mots blaus vermells i grocs amb fitxes líriques
sense guanyadors ni pèrdues....a cada tirada geometries secretes fructifiquen....
Trencant les arestes, esbotzant les portes de piràmides tendres
excavant amb les mans i amb les dents una gruta comuna
trobo els gladiols pretèrits de la infantesa que crida el crit dels sentits...
Esmicolo entre els dits un grapat d'enyorances i del polsim em faig sucre
per amorosir amargors, per endolcir el capvespre, a cops de versos....a cops
d'impossibles carícies , topant contra la cúbica solitud de la pantalla de cristall ....
Vertiginosament els mots de la sang i el record brollen com daus de la sort,
juguem en aquest immens parxís de mots blaus vermells i grocs amb fitxes líriques
sense guanyadors ni pèrdues....a cada tirada geometries secretes fructifiquen....
Mètode
[seguint les paraules iròniques de l'Anton]
Hauré de prendre
Les dosis de tristesa
Si em bufeteja
La vida mentre em lliura
Paraules que em corsequen?
d.
Les dosis de tristesa
Si em bufeteja
La vida mentre em lliura
Paraules que em corsequen?
d.
6 .-NECESSITAVA PARLAR
6 – 7 – 10
6.- Necessitava parlar
I parlava, parlava...
No tenia pausa
I boca,llengua reseca,
Però ell...
Parlava, parlava.
.................
Molts es preguntaven ;
- Què diu?
- Paraules,... Paraules...
..............
El mon és de les Paraules.
- Què diuen,... què volen dir ?
- No importa, TU, Paraules.
----------------------------
NOTA.-Intentaré anar seguint. Com que no tinc clar com s'ha de fer. intentaré posar el meu fullet de calendari i qui el vulgui arrencar que l'arenqui... Que tothom gaudeixi que és del que es tracta.
Que tinguem salut per arribar a la fita i ganes i voluntat en la clepsa i en la ploma... Ho desitjo de cor a tots. Anton.
Infància
[segueixo la Mercè Climent]
He pensat en gladiols,
La flor de la infància,
La que omplia el jardí
I havia de tenir-ne cura.
Avui, però, torno a ser nen,
A pesar que les flors
Hagin desaparegut i jo,
A més, ja no recordi res.
Torno a ser nen perquè,
De nou, he d'aprendre
A caminar sense ombra,
A superar el vertigen
De tenir el solil·loqui
Com a única conversa.
d.
La flor de la infància,
La que omplia el jardí
I havia de tenir-ne cura.
Avui, però, torno a ser nen,
A pesar que les flors
Hagin desaparegut i jo,
A més, ja no recordi res.
Torno a ser nen perquè,
De nou, he d'aprendre
A caminar sense ombra,
A superar el vertigen
De tenir el solil·loqui
Com a única conversa.
d.
Ares, d'Àgueda Climent
Fructífera
[seguint Barbollaire, Francesc Mompó i Carme R]
He estat desvetllat pel clam,
Pel crit secret dels sentits,
Fosc com la més fosca de les nits,
Eixordador com un címbal d'aram.
I en la gola ha crescut l'eixam
De les llàgrimes, dels despits
De no tenir el coixí dels teus pits
En despertar. Sinó el revés ham
Amb què la malenconia m'atrapa.
Nadó orfe en la geografia del desert,
D'una novella terra inclement, de dunes
Ingents, d'on mai ja no s'escapa,
Romanc sense braços materns, despert
Fins que no trobi la dolçor de les prunes.
d.
Pel crit secret dels sentits,
Fosc com la més fosca de les nits,
Eixordador com un címbal d'aram.
I en la gola ha crescut l'eixam
De les llàgrimes, dels despits
De no tenir el coixí dels teus pits
En despertar. Sinó el revés ham
Amb què la malenconia m'atrapa.
Nadó orfe en la geografia del desert,
D'una novella terra inclement, de dunes
Ingents, d'on mai ja no s'escapa,
Romanc sense braços materns, despert
Fins que no trobi la dolçor de les prunes.
d.
Geometries secretes
(Seguint a Carme i Francesc)
Estrenar, cada dia,
el record de la teva presencia.
Trencar geometries
amb sinuositats canyella.
La dolçor del teu pit.
La suavitat del teu ventre.
Acollir l’embat
de la suor més fresca.
Ser mar.
Ser terra.
Ser, en l’abraçada
silent,
el crit secret dels sentits.
EL CRIT DE LA TERRA
Faig farina d'un blat antic
i el paste en la post de la memòria
per seure a la taula del fum
el crit novell de la terra.
i el paste en la post de la memòria
per seure a la taula del fum
el crit novell de la terra.
Cultius
Cultius de la memòria.
Terra fructífera
on ha arrelat el blat
i les prunes més dolces.
No siguis erm
de reminiscències.
Plantarem noves llavors,
i estrenarem diversitat
també en els records.
Memòria
[seguint fanal blau]
Em cau l'insomni
Damunt de les parpelles:
L'estiu escalfa
Cultius de la memòria,
On creix la melangia.
d.
Damunt de les parpelles:
L'estiu escalfa
Cultius de la memòria,
On creix la melangia.
d.
Amb son als ulls
Amb son als ulls,
miro de replegar.
Quan el tornar de nou,
està al caure,
estreno joc de mots i colors
damunt de les parpelles.
Voràgine pacífica
[segueixo, alhora, en Barbollaire i la Carme R]
Còmplices de versos,
Construïm el silenci
Però l'omplim de paraules.
Sense pronunciar-les,
No trenquem l'edifici
Perfecte de l'amalgama
Que en sorgeix. Accepta-la.
Propera a nosaltres,
La voràgine pacífica
Creix, sense pausa, i s'escampa.
d.
Construïm el silenci
Però l'omplim de paraules.
Sense pronunciar-les,
No trenquem l'edifici
Perfecte de l'amalgama
Que en sorgeix. Accepta-la.
Propera a nosaltres,
La voràgine pacífica
Creix, sense pausa, i s'escampa.
d.
dilluns, 5 de juliol del 2010
Jugo
Jugo, al joc de la vida
amb els mots i amb els colors.
Ens fem còmplices de versos
espurnes d'un mateix foc.
Follament còmplices
(Seguint el traç d'Elvira FR i Joan Guasch amb permís)
Sols si construïm el silenci
que dona sentit al mot
i coneixem la fosca
que fa clara la llum,
la nostra rauxa deixarà de ser
un traç enrevessat.
I,
mirant-nos en les paraules,
no ens quedarà més remei
que somriure,
follament còmplices,
d’aquest joc de la vida.
Una tarda a l'hort
(Aquesta roda és un huracà de poemes, segueixo a tots ... segueixo res.)
Berenàvem pa amb vi i sucre
i jo et deia:
"Pitets de pruna
dolços com fruita
sense pinyols "
I tu reies
i jugaves a amagar-te enmig dels fruiters...
només temps
(responc l'Elvira FR de les 19.25)
En efecte, només som un instant,
som temps que degota líquid, oceànic
com una intensa col·lecció d'onades irrepetibles.
El trajecte zigzagueja aleatori entre voràgines
i calmes. Ara el cel és ras.
Ara plou amb follia irrefrenable,
amb ànsia d'existir, de perviure, de mullar,
d'estripar la tela del cel amb lluminàries sobrenaturals!
No és una guerra, és un espai de somnis.
És un espai qüàntic d'amor i desamor
que degota amb constància infinita
per la fina línia plena de dies, de vides.
Ara la tempesta dorm. Les paraules es bressolen
i la lluna fa non-non. L'univers suspès
sura subtil en la daurada teranyina del temps.
En efecte, només som un instant,
som temps que degota líquid, oceànic
com una intensa col·lecció d'onades irrepetibles.
El trajecte zigzagueja aleatori entre voràgines
i calmes. Ara el cel és ras.
Ara plou amb follia irrefrenable,
amb ànsia d'existir, de perviure, de mullar,
d'estripar la tela del cel amb lluminàries sobrenaturals!
No és una guerra, és un espai de somnis.
És un espai qüàntic d'amor i desamor
que degota amb constància infinita
per la fina línia plena de dies, de vides.
Ara la tempesta dorm. Les paraules es bressolen
i la lluna fa non-non. L'univers suspès
sura subtil en la daurada teranyina del temps.
L'EXPLOSIÓ
( responent a qui segueix a qui i amb què de Laura T de les 15;11)
Ha esclatat la guerra i no és pas una guerra senzilla
bombes líriques, èpiques i de totes les rimes
esclaten sense parar a la xarxa dels somnis
hi ha qui somia depresa, accelerat prem el mot
com si li anés la vida i avança a cops de poema
Ha esclatat la guerra i no és una guerra assassina
és batalla de rims, de metàfores foses, d'ales i vols
d'instantànies poètiques i de poemes alats que fugen
esperitats com un coet supersònic trencant ones,
esmicolant les barreres del temps de l'espai i dels versos
I tot plegat sembla recordar-nos que no som més que un instant
una col.lecció de moments irrepetibles.
Ha esclatat la guerra i no és pas una guerra senzilla
bombes líriques, èpiques i de totes les rimes
esclaten sense parar a la xarxa dels somnis
hi ha qui somia depresa, accelerat prem el mot
com si li anés la vida i avança a cops de poema
Ha esclatat la guerra i no és una guerra assassina
és batalla de rims, de metàfores foses, d'ales i vols
d'instantànies poètiques i de poemes alats que fugen
esperitats com un coet supersònic trencant ones,
esmicolant les barreres del temps de l'espai i dels versos
I tot plegat sembla recordar-nos que no som més que un instant
una col.lecció de moments irrepetibles.
Càrrega
[segueixo zel amb els seus còdols]
La mar oneja
Amb paraules pretèrites.
Em llasta el dia
I carrega de còdols
Cada bri d'esperança.
d.
Amb paraules pretèrites.
Em llasta el dia
I carrega de còdols
Cada bri d'esperança.
d.
Incògnites
[segueixo la Laura T. Marcel]
Hi ha manera de mesurar la duresa de les paraules?
I, de ser així, qui aconsegueix regular-ne la quantitat,
El volum, els significats? Si és més breu, és menys dura
La paraula?
Sé que parlo massa, que escric poc, o potser és al revés
I m'autoenganyo que allò que he escrit ho he pronunciat abans
De plasmar-ho al suport que sigui i, per això, em condemno
Al silenci?
Demà. La paraula amb més incògnites que he pogut imaginar
Ha de portar-me les orenetes i la piuladissa novament
En llevar-me.
Demà. Aquest mot m'ofereix esperances de guarir les ferides
Obertes, les penúries sofertes. Parlaré com sé, mentrestant:
Escriuré.
d.
I, de ser així, qui aconsegueix regular-ne la quantitat,
El volum, els significats? Si és més breu, és menys dura
La paraula?
Sé que parlo massa, que escric poc, o potser és al revés
I m'autoenganyo que allò que he escrit ho he pronunciat abans
De plasmar-ho al suport que sigui i, per això, em condemno
Al silenci?
Demà. La paraula amb més incògnites que he pogut imaginar
Ha de portar-me les orenetes i la piuladissa novament
En llevar-me.
Demà. Aquest mot m'ofereix esperances de guarir les ferides
Obertes, les penúries sofertes. Parlaré com sé, mentrestant:
Escriuré.
d.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons