Li apropa el vers
a la boca. Li asseu.
Li aboca el dors
en l'ull.
La fa mel.
La fa present i eterna.
Seguint drapaire.
dijous, 4 d’octubre del 2012
temps era temps
La realitat d'un temps que era temps,
i ens porta fins el present.
Un a un anem fent camí
compartint sols, llunes i somnis
Gaudint de la companyia,
sabent que no estas mai sola.
Etiquetes de comentaris:
Drapaire de mots,
itineràncies poètiques,
Octubre 2012
L'encís
L'encís capriciós
juga amb la sort.
Nosaltres som els daus.
Només si li surt
un doble sis
l'encís perdura...
juga amb la sort.
Nosaltres som els daus.
Només si li surt
un doble sis
l'encís perdura...
dimecres, 3 d’octubre del 2012
Fins que ho vol l'encís
Ets ombra i raig lluent,
ets veu, cant i silenci,
ets núvol espès
al nostre cel rogent.
Ets volum amb sostre,
ets temple oriental,
camí de pedra
amb tolls d'aigua i fang.
I quan s'acaba el dia
i venero la negra nit,
devorem tu i jo la vida
fins que ho vol l'encís...
ets
Eres el meu jardí
i al meu jardí encara ets
ets ombra i raig lluent
i bressol dels meus neguits
Sortís de dia o de matí,
eres al meu jardí
ara hi ets amb d’altres petges
i et segueixo com pelegrí
Eres el meu jardí,
el meu repós, el meu respir
i encara ets tot per mi
Zel, seguint Antón
Etiquetes de comentaris:
Itineràncies de Tardor,
Octubre 2012,
Zel
JARDÍ.GESPA.VIDA... boli ràpit
Destrenant somnis
Olor de sal
Somriures de pluja,
una escletxa de sol.
Un punt de trobada
Colors irisats.
Si es troben els mots
i glops de silencis
es gesten els versos
amb olor de sal.
Un somriure de sol
Un somriure de sol,
quatre gotes de pluja,
les hores que fugen...
Atrapar, fer un glop
d'un seguit de mots
que ens regalen poesia.
I esperar que la nit
segelli amb el somnis
tanta i tanta vida.
S'apropa
S'apropa l'amor sobre la gespa.
I el món fa olor
d'herba tot just tallada.
S'apropa l'amor damunt la gespa.
I porta el pit alt
i un somriure de sol
que ens amanyaga.
S'apropa l'amor per la gespa.
I jo li faré l'espera...
dimarts, 2 d’octubre del 2012
Amor transcrit
Asseguts a les cadires o
estirats damunt la gespa
sempre a redós
d'aquest amor transcrit .
Sense amagatalls,
per mirar-nos als ulls.
Aquests ulls
que revelen l'ànima,
que dibuixen un passat,
present i futur.
on tot era
on tot es
on tot pot complir-se
mentre germini
aquest sentiment
que ens desborda.
seguint fanal blau
Etiquetes de comentaris:
Drapaire de mots,
itineràncies poètiques,
Octubre 2012
No fuig
No fuig.
Encara sent i s'asseu en la bonança.
L'amor ha plantat avui, damunt la gespa,
dues cadires.
Sense amagatalls.
Encara sent i s'asseu en la bonança.
L'amor ha plantat avui, damunt la gespa,
dues cadires.
Sense amagatalls.
Fugir
L'amant, llavors, fuig de la fosca
i travessa el llindar
d'una escala d'emergència.
El món és d'un altre color
i tot sembla més funcional i senzill.
Però els graons es baixen igual.
En passar les hores
el gat el mira mofeta i
li tornen a fer mal els genolls.
...ai, si la sort em fos plaent!
Si, caminant per la pols del desert,
trobés l'oasi dels teus ulls,el recer dels teus braços
dins del somni dels idealistes.
L'amant, llavors, fuig de la fosca,
travessa la porta i canvia d'escenari.
Tot és nou. Tot recomença.
seguint zel
incògnites
la teva mort, i la por
incògnita duresa d’un incert present
recullo els records que et fan tan absent
i m’acullo al recer
d’un renéixer possible d’amor
si la sort m'és plaent...
si la sort m'és plaent...
Zel, seguint Isabel
Etiquetes de comentaris:
Itineràncies de Tardor,
Octubre 2012,
Zel
La melodia dels propis mots
La melodia del propis mots:
aquell subtil passeig pel port
i el vers sublim fet ja cançó.
Moment etern
per sempre més.
Moment serè
sota el cel d'acer.
Malgrat les boires,
malgrat la por,
malgrat aquesta amarga coïssor
que va néixer amb la teva mort...
PARAULES AL VOL
Llenço paraules al vol
volaran en mig de la boirina
i viatjaran mon enllà
on ni les tempestes
ni els vents huracanats
podran callar-les
Les transportarà la melodia
dels propis mots.
Xiuxiuejant, cridant
en silenci o clamant
el que l'ànima implora.
Seran mots, bells mots,
sempre plens de vida pròpia.
Etiquetes de comentaris:
Drapaire de mots,
Octubre 2012
Es un racó
de finestres obertes
des d'on es veuen
totes les ciutats
i els països i els mons
i tantes companyies.
És un racó recer
de les paraules
on sempre ens sabem
i aprenem a volar
i a riure i besar-nos
també a filosofar.
Al racó més estimat
Entro al racó més estimat de l'estança,
entro amb les ales fines de les fades
per escriure-hi noms de ciutats estranyes
amb la tinta acolorida que em brolla dels dits
i les lletres antigues dels alfabets atàvics.
I atorgaré a cada nom de ciutat una estampa,
una llum, una flaire, una pluja, una melodia, un so
i l'harmonia de la nit que la Tardor ens escampa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons









