vent (zel)

respondré al vent
que avui s’enduú les llimones tendres
i engreixa el foc,i escampa el fum,
amb un prec silenciós
que guardi la força, i furient
empenyi ben lluny les males llavors
la terra clama bonança
només una alenada suau
per enfortir les tiges noves d’arròs
i després, una dolça calma.

Somriures per barbollaire

I et mormolaran a cau d’orella:
- qualsevol somriure esclatarà en colors-
i els espais descansaran
en les pells
com en una dansa que,
el vent,
interpreta al cos.

A la tristesa traïdora - Carme

Conèixeré els seus trucs

de guilla vella.

Reconeixeré,

des del prime fil

quan em vol enteranyinar el cor...

Aprendré quin és el mot

que m'envia al pensament

com a senyal inequívoc.

També de què està fet

allò que va construint

i que pesa i creix al mig de l'estòmac.

I aleshores excavaré canals de desguàs,

per abocar-hi paraules que m'alliberint la ment.

Deixaré que l'aire fresc

espolsi les teranyines.

Miraré de construir tots aquells somnis

que encara no han tingut temps de sortir.

I finalment, compartiré de ben a prop

les mirades i els somriures

dels que volen ser al meu costat.

Fent equilibris, per Assumpta

Molt sovint faig equilibris
amb les ganes de plorar.
Venen amb bona disfressa
dissimulen, enganyen, menteixen
esperen que baixi la guàrdia...
i m'acaben per guanyar.
Ahir, avui...

Però un dia en sabré tant,
que coneixeré els seus trucs,
com s’amaguen per sorpresa
esperant per atacar.

Demà,
dins de la meva feblesa,
buscaré un racó de força
i no cauré...

Tossuda com sóc... de Fanal Blau

Tossuda com sóc
intento gronxar-me
sense perdre l'equilibri.

LA A D'AMOR DE RUC ... de l'Anton

18 – 6 - 09
Tossut com ruc que soc
He despertat...
Ningú pensava en la meva A
No sabia dir res mes...
L’he esboternat a morir-me.
Esclafint-la per potes i cap.
Coces lliurant-me de ferradures,
Asclant els arreus reials
Que m’estrenyien les venes
Consumint-me com drogat.
Trencant totes les lligadures
He alçat ben alt el cap
I el bram de ma lletra volguda
Ha ressonat, ha ressonat...
Les potes han escrit a terra
A, A , A,..... llarg, llarg
Els cagallons eren l’OR
La A d’AMOR de RUC m’havia salvat.

Desperta - Carme

Desperta!

Que no ets ni ruc ni somera

ni mula ni cavall.

Obre els ulls.

Aixeca el cap.

Hi ha el món, enllà de les roderes.

Hi ha molts altres ulls

on pots mirar.

EL RUC, SOMERA, MULA O CAVALL de l'Anton

Foto recuperada per Josep Rocamora J. del any 1935.

Editada en la revista L'ENJUB de La Torre de l'Espanyol dels anys 90

17 – 6 -09
El ruc. somera. mula o cavall,
potser de tant fer la cordada
ja no té ni voluntat, ni idees
per pensar,
- Que faig jo donant
voltes aquí lligat.
Ensumant els meus fems
Mirant al solc que vaig trepitjant -.
Quantes sènies hi ha en el mon
que ens agabellen i no ens deixen escapar...

Ulls tancat, ulls tapats
amb els cabacets de batre faves
i anant donant tombs
darrere el diner...,
el sexe...., el poder de manar...,
les creences...,
la política...,
el negociejar...,
QUANTS AFANYS !!!

Fins que un desperta
i ja no li queden forces
per desfer-se del engany
en que s’ha sotmès i l’han sotmès...
I continua sent
El ruc, somera, mula o cavall.
..............

surt de la sènia (zel)

ruc com ets,
no t’adones que, per molt que caminis,
mai sortiràs de l’eterna rodada
un solc infinatament trepitjat
que només enclotes inútilment,
sense sortida, sense nova llum…
surt, fes via, desfes-te del lligam
que et té esclau de la sènia
d’una vida fosca, sense principis
sense desig, sense horitzó….

LA FLOR ÉS UN CATÚFOL de l'Anton

flor de prunera. foto propia

17 – 6 – 09
La flor sols és un catúfol
de la sènia de la vida.
Un espai, idea, pensament.
un escaló en la existència que camina,
un guaitar vitalitat,
un dia en la biografia,
la memòria que recorda...,
Agitació, moviment, carícia,
un salt d’aigua que no para,
treball, concòrdia, esforç cada dia...
Comportament per subsistència,
una peuada a l’atzar que ella no tria
i.... morir seus llençolets...
...pel fruit que rere seu arriba.
...................................
Nosaltres som flors
En la sènia de la VIDA ?

Marques per sempre, per Assumpta

Marques per sempre
senyals eterns,
un rastre que no s'acaba.
Qui pot percebre l'etern
no perd mai.
La darrera llavor,
tal com si fos la primera,
omple de flors son voltant.

Darrers... d'en Cesc

Darreres petjades dels llavis duts a consciència,
Aire afalagat, joc de sentiment,
A poc a poc escrius una marca per sempre vora la pell que m’encobreix

l'ànima de perdre el joc del nostre moment.

Compartim - Joana

Compartim la besada

i compartim l'últim adéu...

la darrera abraçada....

el joc de mans bellugadís,

acaronant-nos

Compartim l'aire

per no ofegar-nos!

Silencis per barbollaire

T’oferiré silencis
com manyagues dolces.
Com claus que obren
totes les portes.

L’espai que dona sentit
a les paraules.
Com la brisa,
sobre la pell blanca,
de la carícia més esperada.

T’ofereixo el silenci
com part de l’aire
que compartim en la besada.

Darrera cada núvol - Carme

Darerra cada núvol s'amaga l'esperança.

Vora el test de maduixeres

sota el porxo que arrecera

faig collita de somriures.

De totes bandes, avui

m'arriben les veus amigues.

On vas, caminant de la incertesa?

On vas, caminant de la incertesa?

Si pogués foragitar la boirada

que t'enterboleix els ulls...

Darrere de cada núvol s'amaga l'esperança.

després de la boira (zel)

i l’instint, savi i vell, no enganya
s’aixeca el vel i ens descobreix aquell camí,
que a ulls ennuvolats no veiem,
però que el destí, amatent, ens guardava
i el cor, delerós, pressentia...
darrera cada boira, llueix l'esperança

QUAN ENS PERDEM EN LES BOIRES.... de l'Anton.

Quan ens perdem en les boires

els ulls callen

i necessitem l'instint.

Amanyagant-nos...de Fanal Blau

Amanyagant-nos en la nit,
ens llevarem sense boires
bo i sabent que poden retornar .
Hi haurà sol, potser ventet i pluges.
Continuarem, però, amanyagant-nos
a la llum.

Horitzó

Horitzó emboirat.

Si no ens hi endinsem

no podrem veure més enllà.