seguint montse galionar amb "conviccions fermes"
arrugues
a la pell
colrada
per un
sol estremidor
marcant
la vida en cada una d'elles.
vida de
treball, de parir, de ser trepitjada i menystinguda
ulls
parlant
de
milers d’hores viscudes,
d’alegries
i penes,
de
cicatrius a l’ànima.
visió
d’un desèrtic infinit
on les conviccions més fermes
es
perden en miratges inabastables...
i un
mantell blau
que ens
parla d’una terra...
.jpg)
