"Caldria
inventar un espill on poder veure qui som, perquè aquells que sols reflecteixen
el nostre cos, menteixen" (Alejandro Jodorowsky)
(Dedicat a totes les dones que, quan ens
mirem al mirall, pensem que ens falta alguna cosa. I principalment a tu,
Amparo, estimada amiga.)
Contra els espills enganyosos,
l’antídot de l’autoestima;
l’orgullosa certesa de la vida,
un brindis cada trenc d’alba.
La força i la fe, i el goig de ser-hi;
el
paisatge amb camins nítids,
i un cel blau a l’horitzó.
I les conviccions ben fermes:
no és de menester ni ens val
tenir fàtua companyia
de cap ésser que ens menystingui.
I un bravo a l’espill més gran:
ells ulls de qui sap amar-nos
transcendint pell i matèria,
capaços d'arribar al cor,
i que ens fan sentir amb diferència
les més boniques del món!
Montse Galionar
(Tot seguint la Isabel i els seus camins nítids)
(Tot seguint la Isabel i els seus camins nítids)
Bravo! Trascendint pell i matèria. Amb o sense, dones amb majúscules.
ResponEliminaUna abraçada, Galionar.
Un dels meus preceptes que intento sempre acomplir és veure en l'altre una PERSONA no una dona o un home... Ja vindrà desprès en tot cas ensenyar el pit... Aquest és el meu mirall,amiga Galionar. crec que molts motius positius i negatius serien en seu lloc si es respectés aquest sentir. Anton.
ResponEliminaEl mirall és una impressió, a vegades enganyosa.
ResponEliminaLa dona és real. I forta.
molt bé!!! els miralls cert que són molt enganyosos , els miralls haurien de reflectir l'ànima!
ResponEliminacom m'agraden els teus poemes !!
ResponEliminaUn poema valent i ple de força. Que posa cada cosa al seu lloc. Només amb el cor es copsacla bellesa de veritat. Gràcies pel poema, per la part que em toca com a dona.
ResponEliminaUna abraçada per a tu i per l'Amparo
Potser seria bo canviar el mirall, per les aigües quietes d'un estany...
ResponElimina