Shhhh, no diguis res,
juguem a estimar-nos
sols aquesta nit;
que torna a ser octubre,
i la lluna ha sortit;
esfullem la rosa
amb la punta dels dits.
Somniem tu i jo alhora,
somniem que ens tenim.
Shhhh, no diguis res,
lliscarà el pijama
de color blau nit;
trencarem cuirasses,
s’encendrà el desig;
que res no enfosqueixi
els somnis d’ahir...
Shhhh, no diguis res,
que jo faré veure
que no sóc aquí...
Montse Galionar
(Tot seguint un Fanalet que no s'enfosqueix)
Que dolç i que maco!!! que res no enfosqueixi els somnis, Montse!!!
ResponEliminaSsss...escoltem el cant, no diguem res.
ResponEliminaPreciós!
Shhhh, no diguem res ... com si no hi fóssim.
ResponEliminaBona nit Montse :)
Callem, silenci, quietud... les fulles es mouen a l'impuls del bes... les finestres obren ulls embadalits... les estrelles baixen a aprendre... reflectiran en altres cors el desig...
ResponEliminaAnton.
enveja ... bona i santa enveja ...
ResponEliminael cor emmudeix davant d'aquest poema
Hi ha moments a la vida que el silenci és tot un tresor...
ResponEliminapreciós!
ResponEliminaSí, preciós. Estàs feta una poeta de primera.
ResponEliminaVal més que restem en silenci, shhh, no trenquem aquest moment.
ResponEliminaNomés un petó, sense fer soroll.
ResponEliminaShhhh...
ResponEliminaLlegir-te requereix el tresor del silenci.
Gràcies!