aquest alleujament,
poleix el sèver d’antigues cicatrius
blasme de la pell antiga
que no es revifa amb el bes
l'ambre imita l'ombra
en el moment fixat
i la parpella closa
que engresca el pecat
a mig cloure's
i el llavi meridional
humiteja el nord.
Vine. Fereix-me.
Fera, salobre.
(seguint baba_44)
Deixant les feres a part, que em fan una mica de por... el poema m'agrada molt... el llavi meridional, m'encanta i el pecat, també!!! ;)
ResponEliminaBrillant, Cantireta, com sempre... En poesia eròtica no hi ha qui et guanyi!
ResponEliminaUna abraçada!
clou mirar... no pensis... la cabellera et besa galtes... i el bosc ressuscita de l'encant del gnom... anton.
ResponElimina..
deixat revifar per el bes... i per la bestia
ResponEliminaEl bes ho revifa tot...:)
ResponEliminaS'apaga la llum del nord quan fa llum el far del sud.
ResponElimina