alleujament

seguint M. Roser Algué: "horitzons enllà"

imatges segmentades de moments colpidors

enllaçant lletres, fins a formar paraules

despullant, mica en mica, els sentiments.

imatges que llisquen cor en dins

sens un perquè i un quan,

com les fulles d’un arbre, al pic de la tardor,

provocant la rosada d’una llàgrima.

mira enllà dels horitzons, i allibera't del desterro.

els ulls reviuen antigues alegries i tenebres

aflorant percepcions de somnis oblidats

més enllà del conscient...

i el que estava distant, torna a nosaltres

foses en les arestes del mirall del retorn,

fent de l'ahir, un avui.

l’esllanguit resplendor, recobra llambregada,

la veu s’allibera de la negra mortalla de silencis,

i la tebior, embolcalla, el que abans era gel...

els sentiments es mostren sens màscara bolcats en el paper,

mot rere mot, amb total nuesa.

i en el gresol de l’ànima, aquest alleujament,

poleix el sèver d’antigues cicatrius.