De cor a cor.
Que no s'enfosqueixi
la finestreta de l'ànima.
seguint la Carme, i a totes i tots vosaltres, amics.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Aviadet aniré visitant-vos...:)
ResponEliminaLa finestreta de l'ànima oberta de bat a bat...
ResponEliminaFanalet, et segueixo amb el teu "que no s'enfosqueixi", tot i que enmig hi ha nascut un altre poema...
ResponEliminaUna abraçada!
M'agrada aquest clam íntim de lluita.
ResponEliminade cor a cor... de llavi a llavi... esclata la joia...Anton.
ResponEliminam'hi sento identificada !!!
ResponEliminaHaurem de tenir sempre una torxa encesa, per si de cas...
ResponEliminaUn bon desig, i una imatge bonica també.
ResponEliminaNo sé on tinc l'ànima, però he demanat que tingui les portes obertes.
ResponElimina