L'abandono ben lluny.
I tornarem,
a enlairar projectes.
Apujarem la flama
que ens ajuda a volar.
Només mirant ben lluny,
horitzó enllà,
podrem saltar els obstacles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Tens raó...Només així.
ResponEliminaA foragitar desànims, doncs!
A mirar amplis horitzons i no visions de curta volada...
EliminaCarme, d'obstacles no en falten, i més que en tindrem.
ResponEliminaFarem el que recomanes: mirar ben lluny per saltar-los.
I tant que sí!!!
EliminaCarme, segueixo amb el teu "mirant ben lluny"
ResponEliminaGràcies, Isabel, ara vaig cap amunt!!
EliminaPreciós, optimista, esperançador, valent
ResponEliminaI serveix per a moltes coses... ;)
EliminaUna font d'ànims per agafar empenta i continuar endavant, el teu poema, Carme. Ni que sigui en somnis, lliures com un vol d'ocells, sempre!
ResponEliminamira lluny per volar, però tambè mira a prop per caure dempeus, i poder aixecar el vol un altre cop !!
ResponEliminaSinó podem eliminar els obstacles, ens els saltarem fent unes bones volades, i aterrarem sobre el camp verd de l'esperança...
ResponElimina