Pretèrit perfet

Enlairo els somnis
en pretèrit perfet.

Van surar les mans
sobre l'ànima de la pell,
per vestir-la de joia.
Volaren els  sospirs
fins a fer-se veu i crit.
S'afonaren els cossos
fins els abismes profunds
de secrets sentiments..

Plaer sens treva

 Tot el teu cos té salabror de mar

com una illa coneguda i ignota.

Ressegueixo amb la polpa del dits

els recòndits camins, tebis racons...

i d'un plegat el cap i el cor em roden.

I vull buscar aixopluc en el càlid redós

entre el teu cor i la cuirassa dels teus braços,

que m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.

I amb la llengua calmosament assaborir la sal 

que emblanquina el teu cos,

fins sadollar el meu desig que creix,     

                                       plaer sens treva.

NIT DE REVETLLA

S'encén la flama,
estrenem la passió,
xopats de suor.

Com una àncora

Com una àncora les meves mans,

m’aferro al fons del mar de la teva esquena.

Sobre la teva pell  l’anhel dibuixa una estela,

i queda el rastre del teu cos sobre el meu.

L’impuls del teu desig m’empeny tota,

i fas que els dits rellisquin encara un instant.

Evito la deriva enmig de la passió que m'arrossega,

i finalment m’afermo a tu, i m’omples.

Des de la platja

Quan l'ona besa la platja,
el teu ponent, que s'ajoca
m'omple de llum duradora.
Reflex daurat de tu, a la pell
espurnes lluents als ulls.
Els dits recorren encara
suaument tots els camins
mentre la pell reposa.

Amb els cossos enllaçats

Amb els cossos enllaçats

espero els teus dits savis

buscant el delicat trepig

quan l'ona besa la platja.

Bleixant em recupero

i lassat se'm desarma.

La deu

Des dels peus despullats
em pugen els teus llavis
cercant el doll del desig
fins a la deu d'on raja.

Frisant t'hi espero:
assedegat, de sadollar-me.

He somiat de Xavier Pujol

He somniat
quimera enjogassada
els teus petons
en una casa clara.
M'he fet carn i pell
per entrar en cova estreta.
El crit m'ha despertat
de la mort on em creia
i em servo una joia
humida i secreta.

Fita


PD:  He repescat  aquest  poema tan preciós que en Xavier havia deixat  als  comentaris, perquè crec  que mereix  un post.  Xavier, t'esperem a "postejar" tu mateix, per aquí  ben aviat.

El bany

EL BANY

A l'aigua ens abracem: té el pubis

escarolat, la gropa sumptuosa,

que en jo tocar-la es fa més plena encara.

M'hi encavalco.

Fuig.

Entrecuixem. L'agafo

pels flancs, amb besos l'asfixio.

Fuig

un altre cop, però ja llangorosa,

flonja i ardent.

Així que surt del bany,

regalimosa, les agulles d'aigua

que li queden pel cos evaporant-se

son crits d'amor.

Aleshores parlem

amb ajut de metàfores. Com dir si no

l'excés d'aire calent que abrusa el pit,

el segament de cames i genolls,

el cor que se'm desboca quan la miro

dreta o jaient.

T'adoro

fins l'esquelet.


PD:  avui toca poema  eròtic...  per  qui vulgui  provar-ho.  He canviat  el dia i l 'hora  habitual dels  posts  de Vinyoli per  fer-lo  més  íntim...  a aquestes  hores...  sembla que ve més  de gust.

M'alegren els mots

No sabeu pas com m'alegren els mots,

dels vostres versos amics que saben riure.

Aquells que em duien un dolç amor

i aquells dels mails de qui sap viure.

Els dels llibres, de les històries

i aquells que fan rumiar

i descobrir tantes coses

que a mi em sembla viatjar.

Els dels contes i somriures

i els dels nens bocabadats,

que en el cotxe biblioteca

els demanen a grapats.

Els de plàcides converses

d'aprendre  i de compartir

parlant de coses diverses

fins i tot de tu i de mi.

I la lluna grossa i vermella

quan surt per damunt del mar

i l'espurneig d'una estrella

que li fa l'ullet al costat.

EM FA FELIÇ...

Poca cosa. Moltes coses:

El cafè del dematí,

Veure brostar el roser,

que creia mort, al meu jardí,

rebre bones noticies de algú

que no n’enviava de fa temps,

           que em somrigui una caixera

           enutjada eternament.

Les parelles que s’estimen.

La música de Jacques Brel.

Una orxata amb les amigues.

Trobar en unes rebaixes

pantalons que em quedin bé.

I menjar una  xocolata 

sense tenir remordiments.

Mirar el cel: de dia els núvols,

de nit, estels. Contar els blaus

que hi ha a la mar.

Gaudir al camp quan és l’estiu.

O que em digui que m’estima

algú que mai no m’ho diu...

             I altres coses. Petites coses

             que fan sentir el meu cor

             content i viu.

FER CAMÍ

Alegria és sentir el teu respir,
i saber que tot és possible.
Alegria és tornar a veure't somriure
i saber que estàs bé.
Alegria és desig de viure
per afirmar-te i continuar lluitant.
Alegria és fer pinya al dolor,
sense perdre la clau de l'esperança.

Nota penjada a l'entrada de la meva vida (destinatària:l'alegria)

 

Sempre que vulguis venir,

trobaràs la porta oberta.

Si arribessis al matí,

sé que vindràs disfressada,

d’una gota de rosada,

o d’un raig de sol atrevit.

Al migdia et trobaré

a la bústia,  en una carta,

d’alguna amiga estimada,

que em diu que ha pensat en mi.

A la tarda sortiràs,

dins la motxil.la, a l’esquena,

només mirant els seus ulls,

de tu, me’n sentiré plena.

I a la nit, en fer-se fosc,

quan  la llum sigui apagada,

t’hauràs instal·lat dins meu,

i em sentiré acompanyada.

Sempre que vulguis venir,

trobaràs la porta oberta,

si un cop de vent la tanqués,

t’hi deixaré la finestra.

happy punk :-)

A mi em fa feliç aquest vidio... i ballo a la cadira. :-)))

Joia que ets dels déus fortuna

Riure, tenir alegria i ser feliç,
tres coses diferents,
com el bonic, el bell i el sublim.

Poques vegades les dues cares
de la moneda expressen
el mateix estat d'ànim.

Però alegria sobre alegria
han generat meravelles com
la Simfonia número Nou.

L'alegria surt dels ulls

L'alegria surt del ulls amb mirada nova
veuen meravelles , miren ,
la joia  dels núvols jugant a ser arbres
la broma dels arbres disfressats de núvol

Aquell nen agafat de la mà del seu avi
rient a cors que vols tots dos de ves a saber !

Quan aquell balcó té penjada una estelada que balla
al ritme cadenciós del vent  que sembla que canti
mentre les canonades xiulen els segadors

I rius com una boja de tu i el que veus i imagines
tendres rialles en tot allò que observes
simplement en mirar sense ulleres ....

Aplec

APLEC

He vist anar i he vist tornar, de lluny,

aplecs de gent -estendards i cridòria-

pels flancs de la muntanya.

Berenaven, bevien, ballaven excitats.

Més tard els homes han cobert les noies

esbojarrades, d'anques d'euga,

mentres el cel es feia roig.

Tu, noi sorrut, no estiguis furgant sempre

la closca del cervell, no miris

rajoles amb ocells ni vidres decorats,

no masteguis el pa de la paraula.

Uneix-te a tots. Inventa't l'alegria.



PD: Com inventeu l'alegria  vosaltres?  Com ho feu per  conservar-la?  Com ho feu per  tornar-hi  si mai  la perdeu?    Poema,  avui,  sobre  l'alegria... gràcies!!!