Poca cosa.
Moltes coses:
El cafè
del dematí,
Veure
brostar el roser,
que creia
mort, al meu jardí,
rebre bones
noticies de algú
que no
n’enviava de fa temps,
que em somrigui una
caixera
enutjada eternament.
Les parelles que s’estimen.
La música de Jacques Brel.
Una orxata amb les amigues.
Trobar en unes rebaixes
pantalons que em quedin bé.
I menjar una xocolata
sense tenir remordiments.
Mirar el cel: de dia els núvols,
de nit, estels. Contar els blaus
que hi ha a la mar.
Gaudir al camp quan és l’estiu.
O que em digui que m’estima
algú que mai no m’ho diu...
I altres coses. Petites
coses
que fan sentir el meu cor
content i viu.
Són aquestes coses les que entrelliguen la vida, perquè entre gran moment i gran moment, només els rituals de cada dia ens fan estar vius.
ResponEliminaM'agraden molt les teves alegries... Tot un recital,de petotes grans coses.
ResponEliminaM'has inspirat el poema d'avui, tot i que no t'és a l'alçada!
ResponEliminaCoincidim en tot. Excepte això de les rebaixes. tot això que em perdo... i ho acabo pagant més car.
ResponEliminaL'alegria de les coses quotidianes, del dia a dia...
ResponEliminaQuin llistat tan ben trobat i quina forma tan poètica de dir-ho.
ResponElimina:-) Maco, maco. Jo t'estimo!!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris. Veig que tothom està d'acord en que cal buscar la felicitat en les petites coses que el dia ens ofereix, sense esperar grans esdeveniments que només es donen en moments puntuals de la vida.
ResponEliminaCarpe Diem!
Gràcies pels vostres comentaris. Veig que tothom està d'acord en que cal buscar la felicitat en les petites coses que el dia ens ofereix, sense esperar grans esdeveniments que és donen en moments puntuals de la vida.
ResponEliminaCarpe Diem!