Com una àncora

Com una àncora les meves mans,

m’aferro al fons del mar de la teva esquena.

Sobre la teva pell  l’anhel dibuixa una estela,

i queda el rastre del teu cos sobre el meu.

L’impuls del teu desig m’empeny tota,

i fas que els dits rellisquin encara un instant.

Evito la deriva enmig de la passió que m'arrossega,

i finalment m’afermo a tu, i m’omples.