el teu ponent, que s'ajoca
m'omple de llum duradora.
Reflex daurat de tu, a la pell
espurnes lluents als ulls.
Els dits recorren encara
suaument tots els camins
mentre la pell reposa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Onada suau. Bell final que pot ser un inici.
ResponEliminaEspurnes lluents al ulls...Això!
ResponEliminaEl teu poema em fa pensar en aquells sentiments intensos, profunds i sòlids que tenim per certes persones i que són intensos en el seu moment més àlgid i encara ho són després i ens acompanyen com ens acompanya el record de la fredor de l'aigua del mar quan ja som fora, o l'escalfor del sol quan ja ens arriba l'ombra.
ResponElimina