quimera enjogassada
els teus petons
en una casa clara.
M'he fet carn i pell
per entrar en cova estreta.
El crit m'ha despertat
de la mort on em creia
i em servo una joia
humida i secreta.
Fita
PD: He repescat aquest poema tan preciós que en Xavier havia deixat als comentaris, perquè crec que mereix un post. Xavier, t'esperem a "postejar" tu mateix, per aquí ben aviat.
Gràcies Carme. La metàfoto que has penjat és molt encertada.
ResponElimina:) Gràcies!
ResponElimina!!!!
ResponEliminaDelicadament, eròtic...
ResponEliminaXavier, ets un poeta. Tan en prosa com em vers. Tens una gran sensibilitat.
ResponEliminaM'agrada moltíssim, amb unes metàfores veritablement encertades.
ResponEliminaDesprèn una sensibilitat extraordinària.
ResponElimina