divendres, 2 de juliol de 2010

Un lleu batec



Estroncat el doll
de paraules i pèrgoles
a la platja dels teus somnis
com fills i filles d'un deu
menor que onze, dotze
campanades d'ones
dringuen l'escuma
amb un lleu batec de blau....

4 comentaris:

  1. Aquest batec el faig propi. Preciós també el teu poe,a. Elvira.


    d.

    PS: Ja paro, durant unes hores, que he de moure el país en breu...

    ResponElimina
  2. Gràcies Deomises!
    Carme quin dibuix més maco!

    ResponElimina
  3. Havia pensat pel poema anterior o pèrgola o mar, havia guanya t el mar i ara que la tornes a esmentar guanya la pèrgola. Quina marxa teniu... si no afluixeu avabaem esgotats! :)

    ResponElimina
  4. Un batec de blau... Una alenada ran de mar... Una abraçada amb la brisa... Un testament a la sorra... I les petxines obertes amb el seu poema...

    Una abraçda ran de mar.
    onatge

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons