dijous, 1 de juliol de 2010

Resta desert...












D’un cel estrany
neixen els núvols
de pluja, i de
gota en gota
es va escrivint
el teu nom.


T’espero assegut
en terra mullada,
la faig petar
amb els arbres.
I t’espero i t’espero.
Però el camí resta desert...
onatge

4 comentaris:

  1. onatge, imagino un paisatge amb un camí desert envoltat de vida entre paraules...

    gràcies!

    ResponElimina
  2. Xerrar amb els arbres potser és una bona manera d'entretenir l'espera, sempre es pot aprendre alguna cosa.

    ResponElimina
  3. D'un cel estrany
    neixen el núvols
    de pluja, i de
    gota en gota
    es va escrivint
    el teu nom.

    Em sembla preciós!

    ResponElimina
  4. Ja no sé què dir... en sabeu moltíssim :-))

    "la faig petar amb els arbres"... m'agrada molt!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons