3.- Junts caminaven
els dos peus
i no es parlaven.
Empolainats
es sentien diferents,
majestuosos
en sa peuada ingènua.
El seu silenci
no avisava
i podent ser companys
eren distants
en sa petjada.
...................
Camins trillats
per hipòcrites.
mandataris.
no poden suportat
que els superin
o avancin.
Bones metàfores, Anton!
ResponEliminaGràcies, una abraçada.
Unes metàfores per posar-les en almívar...
ResponEliminaSalut i llibertat.
onatge
Tu si que saps reblar el clau, preciosos trenets plens de veritats, Antón, el meu estimat Antón, com un pare...
ResponEliminaCom diuen Carme i Onatge, paga la pena reflexionar sobre la metàfora que tira avui del teu trenet...Cal fer-ho, però, amb tranquil-litat. Primer un peu i darrere l'altre, per tal de no caure en l'errada.
ResponEliminaEl teu silenci em crida, Anton. Espero i desitjo que continuïs parlant-nos com només tgu saps fer.
T'abraço.