Amb ses tribulacions s'aconhorta

En mar grossa d'estima, enmig de llòbrega tempesta, l'amic pateix llurs embats per amor a l'amat, i amb això aplega gran conhort.

Desert

• Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 

Ramon Llull.

L'amor, a cops

és un desert eixut

de dunes i vents.

Pereix l'amic

en travessar-lo.

I en travessar-lo

reneix.

Travessem amic, amiga

Travessem amiga, amic , la mar
a bord d'un vaixell tribulat
o nedem amor entre onades i vents
tribulades i tribulats també...
potser perdem el cor i la sang,
la vida i la por, només aleshores
podrem  iniciar compliments .

Compliments

FREDERIC Paisatge simple dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Amor és mar tribulada
que no amaina mai.
Pereix l'amic en amar,
i reviu en les paraules,
que alhora es fan amar.

• Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 

Ramon Llull.

Amor és camí fosc entre boscatges d'hivern, que no han llums sinó esteles en el cel, e bèsties salvatgines. Pereix l'amic en l'amar, e en son oblit, s'esvaeix la ciutat llunyana  e en son trànsit nocturnal cerca lluminàries entre foscors, e espera l'alba.

Cos cova

Amat,

Aquest cos cova

l'avenc del mot.

Fes-me un tomb 

al cos i desfes-

me(l) els solcs,

colra'm de sol

sota els arbres

i els besos,

sotsobra'm

...

cireres d'arboç

fan dels dits

els meus pits

bales endins

Amada pell

Amat amic

L’Amat, quan era Amic

em preguntava si l’amava,

jo no sabia que l’Amic

en amat acabaria.

Avui, l’Amic Amat,

és tota la meva vida,

i estimo l’Amic tant Amat,

seguim junts fent via.

imatge: jonohofaria.flog.cat

La clau dels sospirs

Preguntà l’Amat:

-Amiga, tan dolça,

perquè es mou el teu pit

en tremolós sospir?

-Ai, Amat, prou que saps

que a l’abast tens la clau

per calmar el meu neguit.

Trencaclosques

Com una heura sobre un mur,

s'enfila l'amor de l'amiga a l'Amat.

Mentre l'Amat, amic, es deixa estimar.

Com un onada damunt la sorra,

acarona l'amic, Amat, a l'amiga.

Mentre, l'amiga, es deixa enxarxar.

LA CLAU... aquarel·la

En la fosca i en la llum

podem trobar la clau

Sols veient-te, amada

les claus apareixen a doll...

Sols oint-te, amada,

sé que el pany allotja la clau.

DE REBAIXES 16

ANTON.- T.E.- 9-1-16. Itin.poèt.

Trobem la clau

Renunciar al miratge, 
amiga amada,
amat amic?
Mai.
Els cors no són pedres per l'amor.
Trobem la clau,
que ens esguarda un àngel.

Mai no va ser prou

Recordes amic, recordes amat,
com la follia del cos
em feia exultar també l'esperit?
Com afavoríem l'amor
empetitint el seny i la prudència?
Llanguir en els instants absents,
mai no va ser prou.

Mai no va ser prou 
per renunciar al miratge.

Aixi el cor quan estima

Amat amic
amiga amada
l'amor és o es fa
el riu neix o s'acaba?
Així el cor quan estima
no veu final ....
la passió neix i s'acreix
fins que enfolleix el cos
i l'esperit vol pausa... 

NIT DE REIS... acrílic i aquarel·la

I es girà de pla al percebre la veu de l’Amada...

Dagues i espases l’havien fet desaparèixer

i en la constància del lluny no venia l’oblit...

Portes tancades de temps no percebia l’alè de la veu

i en el seu coratge, obrint el finestral, l’aire portava

l’harmonia que havia tingut, anys fa a prop de galta

com bes i abraçada que mai es marcia ...

Era nit de reis i seva sabata esperava l’encontre...

Si que la veu d’Amada era allí i  s'enaltia i vivificava.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 5-1-16

Estima’m aimada

Espera’m aimada

escolta’m estimada:

deixa’t fer.

Tanca els ulls

i envolta’t de claror.

Estima’m aimada

i dóna’m ales.

De nou a vuit

Callaré de nou

a vuit

(buit, el mot)

la ira, la mirada,

la fada

dels ulls 

i dels rulls

el desig.

Si ix,

que sigui

amb dos

(os

...

pell

...

ELL)

Respongué, l'amiga

Respongué, l'amiga:
si  és cert que l'amor perdura,
si és cert que ens encèn la llum al cor.
Aleshores,  
retrobem els mots de l'ànima.
I creixerà de nou en mi la teva mirada
i creixerà de nou en mi el teu desig.

LLum al cor

 

Demanà l'Amiga a l'Amada:
com sabré si és amor
o és enyor de l'amor aquest pesar?
Respongué l'estimada:
per la llum en el cor
que mai s'apaga.

Amic una mica....

Amic una mica nau d'amor
roman vora meu
roba cors de veus
cantem els goigs.
Amats.

DIU L'AMAT

Cap cosa per estimar 

que no sigui el mateix amor.

Així, sense res més.

Només estimar-te.