dimarts, 19 de gener del 2016

Amb ses tribulacions s'aconhorta




En mar grossa d'estima, enmig de llòbrega tempesta, l'amic pateix llurs embats per amor a l'amat, i amb això aplega gran conhort.

dilluns, 18 de gener del 2016

Desert

  • Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 
Ramon Llull.


L'amor, a cops
és un desert eixut
de dunes i vents.
Pereix l'amic
en travessar-lo.
I en travessar-lo
reneix.

dissabte, 16 de gener del 2016

Travessem amic, amiga

Travessem amiga, amic , la mar
a bord d'un vaixell tribulat
o nedem amor entre onades i vents
tribulades i tribulats també...
potser perdem el cor i la sang,
la vida i la por, només aleshores
podrem  iniciar compliments .

Compliments

FREDERIC Paisatge simple dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Amor és mar tribulada
que no amaina mai.
Pereix l'amic en amar,
i reviu en les paraules,
que alhora es fan amar.

divendres, 15 de gener del 2016


  • Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 
Ramon Llull.

Amor és camí fosc entre boscatges d'hivern, que no han llums sinó esteles en el cel, e bèsties salvatgines. Pereix l'amic en l'amar, e en son oblit, s'esvaeix la ciutat llunyana  e en son trànsit nocturnal cerca lluminàries entre foscors, e espera l'alba.

dimecres, 13 de gener del 2016

Cos cova

Amat,

Aquest cos cova
l'avenc del mot.
Fes-me un tomb 
al cos i desfes-
me(l) els solcs,
colra'm de sol
sota els arbres
i els besos,
sotsobra'm
...
cireres d'arboç
fan dels dits
els meus pits

bales endins

Amada pell

dilluns, 11 de gener del 2016

Amat amic







L’Amat, quan era Amic

em preguntava si l’amava,

jo no sabia que l’Amic

en amat acabaria.

Avui, l’Amic Amat,

és tota la meva vida,

i estimo l’Amic tant Amat,

seguim junts fent via.





diumenge, 10 de gener del 2016

La clau dels sospirs




Preguntà l’Amat:
-Amiga, tan dolça,
perquè es mou el teu pit
en tremolós sospir?
-Ai, Amat, prou que saps
que a l’abast tens la clau
per calmar el meu neguit.


dissabte, 9 de gener del 2016

Trencaclosques


Com una heura sobre un mur,
s'enfila l'amor de l'amiga a l'Amat.
Mentre l'Amat, amic, es deixa estimar.

Com un onada damunt la sorra,
acarona l'amic, Amat, a l'amiga.
Mentre, l'amiga, es deixa enxarxar.

LA CLAU... aquarel·la


En la fosca i en la llum
podem trobar la clau
Sols veient-te, amada
les claus apareixen a doll...
Sols oint-te, amada,
sé que el pany allotja la clau.
DE REBAIXES 16

ANTON.- T.E.- 9-1-16. Itin.poèt.

Trobem la clau


Renunciar al miratge, 
amiga amada,
amat amic?
Mai.
Els cors no són pedres per l'amor.
Trobem la clau,
que ens esguarda un àngel.

divendres, 8 de gener del 2016

Mai no va ser prou

Recordes amic, recordes amat,
com la follia del cos
em feia exultar també l'esperit?
Com afavoríem l'amor
empetitint el seny i la prudència?
Llanguir en els instants absents,
mai no va ser prou.

Mai no va ser prou 
per renunciar al miratge.

Aixi el cor quan estima

Amat amic
amiga amada
l'amor és o es fa
el riu neix o s'acaba?
Així el cor quan estima
no veu final ....
la passió neix i s'acreix
fins que enfolleix el cos
i l'esperit vol pausa... 

dimarts, 5 de gener del 2016

NIT DE REIS... acrílic i aquarel·la




I es girà de pla al percebre la veu de l’Amada...
Dagues i espases l’havien fet desaparèixer
i en la constància del lluny no venia l’oblit...
Portes tancades de temps no percebia l’alè de la veu
i en el seu coratge, obrint el finestral, l’aire portava
l’harmonia que havia tingut, anys fa a prop de galta
com bes i abraçada que mai es marcia ...
Era nit de reis i seva sabata esperava l’encontre...
Si que la veu d’Amada era allí i  s'enaltia i vivificava.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 5-1-16


Estima’m aimada


Espera’m aimada
escolta’m estimada:
deixa’t fer.
Tanca els ulls
i envolta’t de claror.
Estima’m aimada
i dóna’m ales.

De nou a vuit

Callaré de nou
a vuit
(buit, el mot)
la ira, la mirada,
la fada
dels ulls 
i dels rulls
el desig.
Si ix,
que sigui
amb dos

(os
...
pell

...

ELL)

dilluns, 4 de gener del 2016

Respongué, l'amiga




















Respongué, l'amiga:
si  és cert que l'amor perdura,
si és cert que ens encèn la llum al cor.
Aleshores,  
retrobem els mots de l'ànima.
I creixerà de nou en mi la teva mirada
i creixerà de nou en mi el teu desig.

LLum al cor

 


Demanà l'Amiga a l'Amada:
com sabré si és amor
o és enyor de l'amor aquest pesar?
Respongué l'estimada:
per la llum en el cor
que mai s'apaga.


Amic una mica....

Amic una mica nau d'amor
roman vora meu
roba cors de veus
cantem els goigs.
Amats.

DIU L'AMAT

Cap cosa per estimar 
que no sigui el mateix amor.

Així, sense res més.

Només estimar-te.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons