Romanço d'amor

Si n'eren dos  amants

sota  una llum ben blanca.

Tan blanca  com la pell

que  tots  dos estimaven.

L'amor  era en el cos

i la pell dins de l'ànima.

Besaven cada vers

s'escrivien  els besos.

Els  amants  s'han trobat

i ja no es volen perdre.

Silenci  els du l'amor

però el temps  no els  canvia.

Els camins tant  diferents

el seu desig unia.

Fugien del seu temps

engrunaven les  hores.

empaitaven els dies

s'explicaven històries.

Trobaven un racó

lluny de brogit i noses

s'amagaven de tot

i florien les roses.

Llavors  lliures  i sols

sense dir  cap paraula

es  besaven de nou

amb una força estranya.

(seguint  la llum blanca del Barbollaire  i també  en Miquel Martí Pol,  adaptant  el final del seu Romanço)

Llum blanca

(Pollença)

Sota la llum blanca
resplendeix el teu cos,
bell com una matinada.

Sota la llum blanca
la teva pell
en nits incendiàries.

Sota la llum blanca
el desig,
el plaer.

Sota la llum blanca,
com el misteri d'una fada,
l'estimada.

(Tot seguint Zel. Perdoneu-me la gosadia de repetir el mateix dia...)

Binibeca

al carrer dels somriures còmplices

ella passeja fits els ulls

en els racons de les parets

i les mirades lluents

al carrer dels tresors amagats

recull sospirs que sent a la pell

pessigolleig de sol i sal

al carrer dels amors compartits

estimar és segell de cada pedra

llum blanca de goig

(Zel, seguint el poeta)

I en arribar la tarda...

(Barbizon)

T'he deixat les pistes,
secrets suaument escrits als carrers.

Darrera les finestres
els detalls,
com joguines fràgils i belles.

I, en arribar la tarda,
amb el cansament del joc
a la rialla,
et diré a cau d'orella,
com qui acarona la besada:

T'estimo.
T'estim.
T'estime.

Tres

Seguint-vos,  cantireta,  deo,  Anton...

Dos més dos  és u.
Vine...
Sumem tot els dosos de l'amor.
Cada dia.
T'estimo tres  vegades.

ARITMÈTICA PINTADA.... aquarel·la

    1 .- JOVENESA

1 .- VELLESA

2.-  ESTIMA

AMOR

AJUDA

SOLIDARITAT

COMPRENSIÓ

I  ES POT SEGUIR SUMANT EN L'ARITMÈTICA...
..........
La Mª  Roser Algué Vendrells ha dit :
I si cal sumar jo hi afegiré:

                          RESPECTE

TENDRESA...

Làmpada legítima (de deomises)

[seguint la cantireta]

Ella, múltiple rosa inmaculada,

Ella que era una lámpara legítima

Nicanor PARRA.

Vine, torna, quan hagis acabat de sentenciar el comiat.
No sé viure amb la llosa dels teus records quan marxes;
Tampoc amb l'absència que deixen els teus besos amorosits.

He plantat tot d'arbres al llarg del camí que ens separa,
I l'empremta de la pluja ens vincula en cada nou retrobament
Com el ressò de la carn primigènia en la terrissa del càntir.

Torna, vine, lliga les cordes invisibles d'aquesta febre nostra
Al voltant dels mots que t'inventi, que ens hauran de servir
Per entendre'ns en la penombra, quan hagi esdevingut falena,
Un cop més, en detectar-hi el teu esguard de làmpada legítima.

He delirat per tu en llargues nits de cels serens, reclamant el diluvi,
En la ingent enormitat d'un llit soliu, que mai no s'abasta de tan eixut,
I no hi ha síl·laba pronunciada que no es tenyeixi de la teva essència;

M'engoleixes el dèbil seny entre les arenes movedisses dels teus llavis.

d.

TOT DOS ÉS U

Tot dos és u:

l'ull, la boca, el cos.

En cada dit que divideix,

el deu veure l'endeví,

i l'amaga. I en cada dent,

parella, que en caure sobre el perill,

es fa hermètica,

u.

Perquè dos més dos és u,

perquè així en diuen amor...

Seguint deo...

Aritmètica (de deomises)

[amb esperit de lletres, segueixo les matemàtiques de la Virgínia i de la M. Roser]

Sense metàfores ni límits t'estimo.

No hi ha vers que arribi a l'aritmètica

Exacta que mereixes ni als resultats

Que s'aproximin a l'infinit de besar-te.

I només hi ha una única solució possible

En el teorema de l'enyor i de l'absència:

Tenir a flor de llavis la teva pell d'atzar.

d.

 

LES  5  PRIMERES  DÈCADES

-Els deu anys, pre-adolescència;

rebel·lia d'esperit  i grans a la cara.

-Els vint, joventut, esclat de vida,

universitat, projectes i algun viatget.

- Els trenta, hora de posar seny,

anar a viure amb  parella i tenir nens.

-Els quaranta, temps de crisi,

però per a molts la plenitud.

- Els cinquanta, el mirall ens diu,

que ja hem viscut mitja vida.

I estem contents d'aquest passat
i encarem el futur amb il·lusió... 

M. Roser Algué Vendrells  (Seguint les matemàtiques de la Virginia)

                                           I m'afexeixo a la felicitació

TEOREMA DE LA FELICITAT

BY LAREKI

PER FELICITAR UN MATEMÀTIC QUE HA FET 50 ANYS...

Les paraules 
desfermen les incògnites 
de la força d'un sentiment. 
És el nostre factor comú. 
Amb la paràbola dels mots, 
vull fer d'aquest instant un límit infinit. 
Un logaritme sincer 
només per fer-te calcular 
que em signifiques part del tot.
Un número escrit a la pell, 
una comparsa de xifres.
Perquè la vida 
és la suma de moments magnífics
elevats a la màxima potència.
Felicitats!!
                       VIRGÍNIA

Metàfora

Ens recordarà, la rosa

guardada entre les pàgines d'un llibre,

que es marcí quelcom més que paraules.

Potser pensem llavors

que ni el mar ni el cel són blaus,

sostraient al poema

la metàfora dels noms

que pronunciàrem.

Tot seguint la Carme: Ens recordarà la rosa

Per revertir-nos

Hi ha un mirall que  s'ha trencat.

Absent  dels mots,

absent de la quadrícula.

I  espero...  

Dins el joc de reflexes que van i vénen.

  

Desvio amb precisió

la llum  i el traç  de cada gest.

No sé  si mai més el mirall

duplicarà el desig.

Sé que cada espina ens recordarà la rosa.

Per  revertir-nos.

(seguint  a  deo, Pilar  i cantireta)

SÓC SALAÇ

He recollit el suc del llavi.

N'he fet cullera.

    La duc endins, amor, 

com el mos, com el tret

per a revertir-te.

Sóc salaç.

Seguint deo.

Recíproca demència (de deomises)

[seguint la Pilar]

A doll. Aquesta

Manera d'estimar-nos

Serà recíproca

Mentre el mirall dupliqui

El desig que ens sustenta.

d.

Reflex

David Herskovitz. Gravat

 

 

 

Davant del mirall,
reflectit al seu fons
el tacte dels teus ulls,
viatjo lluny,
recolzada en el coixí de la peresa.
Col•locada davant meu,
li parlo a aquest jo
que has modelat
i deambulo de puntetes,
en silenci,
pel pessigolleig del record dels teus petons,
segellant-me els porus de la pell.

 

 

Tot seguint a Deomises: "Reflectit al seu fons"

 



Mil·límetres (de deomises)

[seguint la Glòria]

Cada part del meu cos et pertany, vida,
Cada batec, cada riu que imaginis,
Cada ombra que la llum als seus dominis
Engoleix, tot record que no s'oblida.

Cada illa que descobreixis serà
Nostra, reialme de la subtilesa,
Cada tresor que hi trobem, una empresa
Nova per poder construir el demà.

Cada espina ens recordarà la rosa,
Cada balç tindrà el cim de la muntanya
Reflectit al seu fons per avançar.

Cada part del meu cor ja no reposa
Si em mires amb el desfici que guanya
Mil·límetres al seny, combat en va.

d.


PS: cada riu que imaginis duu la melodia que caldria escoltar-se mentre es llegeix aquest intent de sonet...

Besos de sal

Tot el teu cos té salabror de mar

com una illa coneguda i ignota.

Ressegueixo amb la polpa del dits

tots els perfils, tots els contorns ...

fins que el cap i el cor em roden.

I vull buscar aixopluc en el càlid redós

entre el teu cor i la cuirassa dels teus braços,

que m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.

I calmosament assaborir la sal 
que emblanquina el teu cos,

fins sadollar el meu desig que creix,

plaer sens treva.

                 

Seguin els velers de la Carme

Gèminis (de deomises)

[seguint, entre d'altres, la Carme Rosanas]

Sé quiets velers i hàlits bellugadissos,

Com l'home que ofereix tota l'existència

Per viure un dia més al teu recer, ànima

Bessona, i respiro i navego per i cap a tu.

Sé qui ets, i vull conèixer-te encara més,

Amb la precisió de qui desperta del somni

I té la veritat; i el palíndrom habita la sang.

Vull quiets moviments de proximitat, ràpids

Com els mots que he d'inventar per elogiar-te,

Com qui pensa en el no per trobar l'afirmació.

Vull qui ets, i sé com avançar estadis a passes

Segures i fermes, com raure en el lloc i esperar

Que es calmi el temporal, i evitar caure en mans

De l'espiral de la deriva com una barca en alta mar.

d.

Velers

Naveguem com velers al vent

pels  mars  desconeguts

dels laberints  de l'amor.

Onades suaus

ens acaricien els cossos

i sincronitzem els moviments

amb la dansa  aquàtica  d'escuma.

Besos  de sal,

profunditats  ocultes,

la pell  mullada.

Dolls  de desig dels teus ulls

i la meva  mirada  ofegant-s'hi.