Si n'eren dos amants
sota una llum ben blanca.
Tan blanca com la pell
que tots dos estimaven.
L'amor era en el cos
i la pell dins de l'ànima.
Besaven cada vers
s'escrivien els besos.
Els amants s'han trobat
i ja no es volen perdre.
Silenci els du l'amor
però el temps no els canvia.
Els camins tant diferents
el seu desig unia.
Fugien del seu temps
engrunaven les hores.
empaitaven els dies
s'explicaven històries.
Trobaven un racó
lluny de brogit i noses
s'amagaven de tot
i florien les roses.
Llavors lliures i sols
sense dir cap paraula
es besaven de nou
amb una força estranya.
(seguint la llum blanca del Barbollaire i també en Miquel Martí Pol, adaptant el final del seu Romanço)
Preciós i emotiu seguiment...
ResponEliminaEm tempta seguir-vos, ni que sigui a casa meva!
Preciosíssim!
ResponEliminaFanalet, segueix on vulguis, aquí també ets a casa teva.... ja ho sap, oi, administradora?
ResponEliminaT'he seguit a la meva manera... encara que no sigui casa meva :)
ResponEliminad.
Gràcies, deo... per seguir, a la teva manera, com cadascú a la seva.
ResponEliminaUn amor molt bonic, aquest que fa florir les roses...
ResponEliminaBesaven cada vers
ResponEliminas'escrivien els besos.
Oh... preciós...