(Pollença)
Sota la llum blanca
resplendeix el teu cos,
bell com una matinada.
Sota la llum blanca
la teva pell
en nits incendiàries.
Sota la llum blanca
el desig,
el plaer.
Sota la llum blanca,
com el misteri d'una fada,
l'estimada.
(Tot seguint Zel. Perdoneu-me la gosadia de repetir el mateix dia...)
Si us plau, barbo... no t'hem de perdonar res, pots escriure quan vulguis.
ResponEliminaAmb aquesta llum tan blanca, com no emportar-me-la cap amunt?
Preciós, poeta!
ResponEliminaBellíssim!
ResponEliminaOle, tu!! To-re-ro :D
ResponElimina