Ens recordarà, la rosa
guardada entre les pàgines d'un llibre,
que es marcí quelcom més que paraules.
Potser pensem llavors
que ni el mar ni el cel són blaus,
sostraient al poema
la metàfora dels noms
que pronunciàrem.
Tot seguint la Carme: Ens recordarà la rosa
Ho pensem, ho pensem...
ResponEliminani el mar ni el cel són blaus...
han quedat atrapats a la metàfora grisa. :)
Quants records amaguen les roses marcides guardades entre les pàgines d'un llibre...
ResponEliminaFent neteja m'ha caigut a terra una rosa seca sense color ni vida, no recordo perquè la vaig guardar, tot s'oblida.
ResponEliminaPuri Sanchez