Hi ha un mirall que s'ha trencat.
Absent dels mots,
absent de la quadrícula.
I espero...
Dins el joc de reflexes que van i vénen.
Desvio amb precisió
la llum i el traç de cada gest.
No sé si mai més el mirall
duplicarà el desig.
Sé que cada espina ens recordarà la rosa.
Per revertir-nos.
(seguint a deo, Pilar i cantireta)
Dolça, trista i profunda nostàlgia, esmicolada en els reflexos bocinejats dels versos.
ResponEliminaGràcies!
Intento seguir-te...
ResponEliminael mirall sempre duplica el desig
ResponEliminaAra et podràs emmirallar en cada trosset de vidra de la trencadissa...
ResponEliminaSegurament que per als prepotens el que se'ls esbocini el mirall, deu portar-los un plaer immens,... ja que es poden veure multitud de vegades i els deu pujar fins la líbido... trobar-se que per tot arreu s'hi veuen ELLS... Anton.
ResponElimina:D, Anton... Jo prefereixo els bocins de dos multiplicats per centenars :)
ResponElimina