.jpg)
i les nits del record.
Sentir els teus passos,
petjades que has deixat
en els racons somiats.
dilluns, 5 de novembre del 2012
Petjades
i les nits del record.
Sentir els teus passos,
petjades que has deixat
en els racons somiats.
Estratègies (o Bèl·lica, pacífica)(de deomises)
[seguint la M. Roser]
Vull els teus iris,
Somnis d'una nit clara
En què l'insomni
Amb mans i dents s'alia.
El jaç, camp de batalla.
d.
delit
Les disfresses apareixen planant pels carrers tristos
arrossegades pels peus encoixinats dels traïdors
que, complaents amb si mateixos, subjuguen inconscients
per escampar malures sota màscares folles de besades...
Lladres de bondat, no saben del vertígen de l’amor
que ens fa cercadors incansables de fruits
complaents, sí, però certs, veritables, fidels al
pensament,
rars, sí, però mai impossibles...
(seguint el delit de l'Anton)
EN LA CORBA DEL CAOS.... boli ràpit
En la corba del caos
el desig es planta plaent....
Ha cercat en el vertigen
el moment de la follia...
Ara pot beure benplàcit
de sensacins en la pell fina
i les disfreses apareixen
besant seus impossibles.
Un so estrident li capta
el pensament: - T'estimo...!!!
I la complaença treu fruit
de les corbes que el subjuguen.
Paradisíaca (de deomises)
[seguint la Pilar]
En el teu ventre,
Paradisos idíl·lics
Tan sinuosos...
d.
PELL ENCERTADA
 |
| d'aquí |
Li amaga el propòsit.
Reté la llum a la retina,
escurça l'alè dins del llavi
i li vessa tot a la sina,
com nacre de seda,
com seda blanca,
com blanc de pell encertada...
Seguint l'excelsa Glòria...
diumenge, 4 de novembre del 2012
Nacre
La mà a les corbes,
sinuós camí. Més sedós
tacte que el nacre.
Seguint les sinuositats d'en Barbollaire i la Carme.
Aire
L'aire que ens envolta
sembra de subtileses
les cantonades de la nit.
Obre i tanca les ales,
en el vol improvisat
d'un sospir.
Al besllum del vol,
dibuixa una lluna tremolosa
i la vesteix de silencis.
Esquinça els núvols,
frega el cel
i els versos defalleixen
al seu compàs.
Tot seguint la Carme
Papallones
cada desig a les papallones.
El seu batec bellugarà
l'aire que ens envolta,
ara una dolça brisa
ara una càlida tempesta.
Sinuositats
I en retrobar-te la veu
vaig saber que,
les carícies,
no són rectes.
Ni es mouen paral·lelament
a cap sentiment.
Que els somriures
no ens neixen tangencialment.
I que la dolça tebiesa
del teu sexe
no existeix perquè els nostres
cossos simulin, maldestrament,
geomètriques secants.
Aleshores,
perdut en les circumferències
dels teus ulls,
dels teus pits,
em deixo anar
i et redescobreixo
les sinuositats plaents.
Curulles dels colors
de la vida.
Com la remor del batec
de les papallones.
Paral·lel
se li esborren els dies.
La perpendicular
li punxa massa
Desorientat
cerca la tangent
com l'única sortida.
tangents
retruc de mots que s’esbronquen
i s’amayaguen,
efímerament, inesborrables
efímerament, inesborrables
juguen a amagar entre les ombres
de l’estació del fred naixent i acolorit
amb els tons més càlids
eternament somiaran existències
paral·leles i tangents
contrastant vides
(Zel seguint Laura T. Marcel)
Efimeritat
 |
| Moment màgic, però també efímer. |
La
teva sobtada existència et fa guanyar valor.
El
no poder-te abraçar et dona categoria de somni.
El
teu pas fugitiu ens deixa una estela blanca,
un
aroma evocador,
una
imatge inesborrable,
una
sonata d'estació.
La
teva efimeritat,
precisament,
és
el que et fa etern.
(Seguint Deomises)
dissabte, 3 de novembre del 2012
ANIREM FILANT... boli ràpit
Seguint a la Pilar... Amb el trenet que em trasllada als impossibles...
..................
Anirem filant brotons de vida ?
Les esfilagarsades les repararem
recusint els estrips dins nostre
i tornarem a ser,
a començar
el repte que ens enardeix.
Quantes nits vetllant la menudalla
de guspires que ressusciten
idees contra incomprensió nostra,
recels escrits en instants que arriben
i s'aposenten amos de la pensa
i no ens deixen ser nosaltres...
Els records retornen al precipici
i van caient un rere l'altre
com temps que balanceja
en el jardí del arbre copiós
on hem gaudit d'intants de brega
esperant aquest moment sublim
del retorn al passat.
Papallona efímera som
vivint en el coixí de la flor.
Mite
Trobada aquí
Fils contra els minotaures,
híbrids de Pasífae
i el toro blanc,
adrecen els passos
al centre del poema
i desamaguen secrets.
Teixeix Aracne
el tapís;
flats d'onades blanques,
que componen
el mar primigeni
del qual cimellaren,
esbalaïts de nostàlgia.
La cruïlla,
s’acreix en enyorances;
broda la filassa
la incomprensió.
Tot seguint a Deomises
divendres, 2 de novembre del 2012
Víctima (de deomises)
[seguint la Marta]
Seré la víctima
Del dèdal de la vida,
Fortuna escàpola.
Allarga'm, Ariadna,
Fils contra els Minotaures.
Allarga'm, Ariadna,
Fils contra els Minotaures.
d.
Laberint
Intentant seguir a Deomises....M'hi endinso més quan n'estic sortint.
Despenjo aquells trossets de vida
que em van fer feliç,
per sembrar-los al marge del laberint,
que d’esma, hi camino.
Fàcil va ser endinsar-s’hi,
descalça de sentiments
i amb l’esperança arrossegant
camino buscant la sortida.
Oxímoron II (o Estàtues edèniques)(de deomises)
[seguint la Pilar]
En el jardí de les estàtues,
He trobat la meva enterca vida
I, gairebé d'esma, l'he recollida
Per cremar-la en fogueres fàtues.
En aquest edèn immòbil, portàtil,
He tastat la dolça fruita prohibida
De desitjar més fites des de l'eixida,
I creix aquesta fam versàtil i volàtil.
No la mereixo i no la vull més,
Perquè visc en un hàbitat d'atzucac
Que em treu tota sortida del laberint.
I la tasto de nou, amb ànim revés,
I sóc delit i apatia, cavaller i drac:
M'hi endinso més quan n'estic sortint.
d.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons